algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Veïnada

Les filles de la Puríssima organitzaven tómboles de caritat, quan la veïnada aprofitava Nadal per no fer festa els dia dels Innocents. La Santa Nit, a més de xocolata, havia d'aportar dolçures variades al cos. I Cap d'any, no podia donar, sinó un 'novio' nou. Els Reis podien ser la fi de l'aventura, però havia de poder fer una ratlla a la paret. Fa trenta anys, la veïnada, que era jove podia considerar"se una heroïna, com aquella de les pel·lícules, almenys per les festes de Nadal. Ho ha intentat ser unes quantes vegades a l'any al llarg d'aquests trenta anys: als vint anys va descobrir que la caritat començava per ella mateixa, mentre descobria que el xocolate també es podia fumar. I amb la revolta de Walessa i Solidarnösc, va entendre que tots sóm iguals i teníem els mateixos drets. Ara, a més, sap que n'hi ha de més iguals que els altres, i s'apunta a la solidaritat televisiva. I no aguanta que la resta de veïnats no combreguem amb les seves rodes de molí.

La veïnada parla amb l'autoritat d'una Mariantonia Munar a l'ús. Com si Mallorca fos seva. No tolera les compres, els sopars, les celebracions, ni els silencis, les obres ni les omissions dels altres. Ara, per les festes, ella compleix amb els preceptes amb els pròxims, però no aguanta que durant unes setmanes la gent no canviï de cara, no intenti ser amable i no es torni més sensible envers aquesta realitat incòmoda que envolta l'opulència de la societat. No aguanta ni l'acudit fàcil del torró de 'txapapote' ni l'altre dels reis que en lloc de carbó portaran engrut galaic. «La gent és superficial», diu la veïnada. «La gent no entén que triomfar i ajudar el pròxim és compatible», «La gent és envejosa i tothom es creu que ho pot tot», diu la veïnada, malsofrida.

La gent, com la veïnada, ho passa malament durant aquesta treva nadalenca, pels abusos de la resta de la gent. Ara, la veïnada, a la qual els fills han romput la tradició familiar de fer"se mal plegats, no pot estar"se de fer un viatge per Nadal. «Massa gent per tot, no és estrany que les coses vagin com van», diu quan torna. Enguany ja s'ha queixat abans de partir amb la feta del Sant Crist de la Sang: «Mira, com volia arreglar el món, aquest!».

A un regidor socialista d'Alaró li ha sortit una veïnada com la nostra. La veïnada diu a una carta als diaris "com ha decaigut aquesta secció i encara és la millor!" que no votarà al propietari de la finca de l'altra part del camí de veïnat de ca seva perquè hi té una granja de galls de brega! No és que allà mateix hi muntin bregues, amb tropell de gent, de cotxes, de renou i de sang. És que la desperten a les cinc del matí quan es posen a cantar com a desesperats, allà enmig del camp. Sent cantar galls de matinada i això no entrava en el contracte de l'habitatge residencial que s'havia comprat a fora vila. De fet, ella creu que viu a Ciutat amb arbres i tots els avantatges de la individualitat. I ni ella es creu que hagi votat mai el seu veïnat, però negocia el seu vot al preu del cant d'un gallet. De fet, sempre ha estat així, sobretot per Nadal. Només que enguany canta gallet d'altri. I ella escaina com una quica.

I bé? Qui no se solidaritza amb els desgraciats periodistes, jutges i altres professionals de la política que des de tants temps enrere venen fent propaganda de l'imperi sense cobrar un dòlar, ara que s'anuncia que en pagaran als nous? Definitivament, hi ha gent sense cor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris