nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

Un sentiment de singularitat; un discurs sensat

La darrera enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) té l'avantatge "ja comentat en aquesta secció" que permet efectuar comparacions entre comunitats autònomes i, per tant, ofereix un marc per a la interpretació de les dades que en facilita la comprensió. Així, per exemple, ens indica l'existència d'una forta consciència de singularitat a les Balears que no hauria de fer perdre el cap a ningú. El nombre de ciutadans que consideren l'Arxipèlag «una nació» (18'6%) és molt per damunt de la mitjana d'altres comunitats autònomes (9'56%); però, també, queda molt per darrere, de Catalunya (36'8%) i del País Basc (36'6%). Quan es demana als no nacionalistes que puntuïn d'1 a 10 el seu sentiment regionalista el resultat dóna un 6'07, també per damunt de la mitjana de les altres comunitats. Ara bé, convé no precipitar"se en l'extracció de conclusions: la immensa majoria dels enquestats (48'5%) no té cap mena de problema identitari, és a dir, se sent tan espanyol com mallorquí, menorquí o pitiús, percentatge que només difereix significativament dels obtinguts al Principat i a Euskadi. Això concorda a la perfecció amb les contestacions a les preguntes sobre la relació entre les diverses administracions: el 58'8% dels enquestats creu que els Governs autonòmic i central han de col·laborar i negociar sense arribar a un enfrontament. L'èxit de Gabriel Cañellas consistí a intuir o a interpretar bé aquests sentiments. La confrontació amb Madrid no fou territorial, sinó profundament ideològica. L'enemic no era la Península sinó el PSOE i les institucions on governava aquest partit. Aznar feia el mateix quan posava les Balears com a model d'un futur govern del PP. El debat se situava en el terreny de les idees i de les gestions. Continuem, però, amb l'anàlisi de l'enquesta del CIS. No hi ha res que ens hi indiqui que el fort sentiment de singularitat tengui una traducció política. A l'apartat que es dedica a les preocupacions dels ciutadans de les Illes, «la poca autonomia i la manca de competències» només és viscuda com un problema per un 0'8%; la qüestió lingüística, per un 1'1%. En l'escala de maldecaps dels illencs, van molt per davant l'atur, la inseguretat ciutadana, la immigració, les infraestructures, l'habitatge, el medi ambient, el turisme excessiu, l'especulació urbanística i l'educació. Una enquesta pretén ser un retrat de l'auditori davant el qual actuen els agents socials i hauria de servir per modular el discurs d'aquells que pretenen representar la ciutadania. Sembla que aquí un discurs espanyolista està destinat al fracàs, però també que l'opció contrària no té, de moment, gaire opcions per al triomf.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris