cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Tot això d'Els Verds

L'ecologisme polític balear està dividit entre dues estratègies que no són complementàries, sinó excloents. Com que no han resolt aquest conflicte, ja que optaren per dormir"lo, poden acabar molt malament. Tota aquesta estranya situació sorgeix de la Pasqua de 2000, quan Joan Buades trencà amb el Pacte Progressista d'Eivissa. L'estratègia dels verds pitiüsos és nítida: enfortir"se ells mateixos i ser la crossa imprescindible per a la majoria progressista, la qual cosa els donaria una capacitat d'influència enorme. Buades deu suposar que si a la primera legislatura l'objectiu partidista de l'antiquisme ha estat acotar l'espai del PSM, en una hipotètica segona legislatura amb Francesc Antich de president, l'objectiu del PSIB seria ofegar l'espai que representa la coalició EU"Els Verds a Mallorca. En teoria és lògic. Està clar que dins un context nacional en el qual IU va de rota batuda, no és desbaratat imaginar una «debàcle» a les eleccions generals de 2004 dels esquerrans, i que, després, els socialistes ho tenguessin fàcil per encaminar"se cap el 2007 amb una EU a Balears enfeblida i a punt de caramel per menjar"li la representació. Potser això sigui el que imaginaria Buades i pensàs que si van en coalició amb EU correrien la mateixa sort. D'aquí, suposadament, que hagués volgut optar per trencar aquesta dinàmica i enfortir el seu partit de manera diferenciada dels esquerrans. El que passà, però, és que a Mallorca els seus col·legues no la veien clara, aquesta estratègia. Aleshores tots optaren pel pacte del refredament. Esperar a decidir. I semblava, i així s'ha escrit qualque vegada aquí, que la cosa els havia funcionat bé. Però no. Quan es té un problema s'ha d'arreglar. Esperar pot dur a madurar tant que la cosa es podreix. Com ha passat. Han donat avantatge als altres. Perquè quan EU i el PSIB s'adonaren que el risc de no fer la coalició era cert, posaren en marxa el, diguem"ne, Pla B: guerra bruta. Fa un any o dos potser Els Verds haguessin pogut aguantar"la sortint del Govern. Ara, s'ha demostrat que no. La reacció dels rupturistes verds va ser intentar que Antich destituís Margalida Rosselló per aixecar ràbia contra l'hipotètic pacte. Però els socialistes i els d'EU saberen excitar les naturals febleses humanes i ofegar on més mal ha fet, a Artà i Manacor, les aspiracions rupturistes. I dins d'Els Verds mallorquins s'ha produït l'escissió anímica, sentimental i potser personal, i ja irreversible. Ara sembla que la batalla la guanyaran els pactistes. I és de suposar que sembli que tots els ecologistes quedaran satisfets. Però no és així. Les coses, sigui pel que sigui, han arribat possiblement massa lluny com perquè, a hores d'ara, no hi hagi vencedors ni vençuts.

Vist en perspectiva hagués estat millor, pels verds, decidir l'estratègia que volien abans, i no esperar tant. En el fons saben que encara que ara puguin fer com si tots estassin d'acord amb el que sigui que decideixin, no és ver. Encara restarà pendent el més important. Decidir entre una estratègia o una altra. I per tot, si és que volen ser un vertader partit. Perquè és ridícul suposar que puguin fer les dues coses a la vegada, encara que sigui a illes diferents. Si tot acaba com sembla aquests dies que acabarà (coalició a Mallorca amb EU, però no a Menorca ni a Eivissa) tindrem un verds que diuen ser el mateix per tot, però que duran a la pràctica dues estratègies enfrontades segons sigui la situació de cada illa. I això és el mateix que ja tenien la primavera del 2000. És a dir: no hauran arreglat res, seguiran on estaven i, a més, barallats entre ells. Això és ser molt mal polítics i, sobretot, suicidar"se. Se suposa que són un partit, però no es comporten com a tal. Fins i tot si Margalida Rosselló no acceptàs la candidatura i se n'anàs, res no s'arreglaria. Un partit pot tenir pocs o molts vots, pocs o molts militants, però actua sempre como el que és, un partit. No com a dos. Si hi ha divergències irreconciliables, doncs hi ha una escissió. Li ha passat al PSM, a UM, al PP, al PSIB i a tothom. És part de la vida política. Si Els Verds no ho entenen, per molta simpatia que diguin les enquestes que aixequen, per molt que el seu vot pugui ser ja part de l'estructura sociològica balear, s'esvairan. I no perquè el PSIB i EU els hi hagin fet la pinça. Sinó perquè hauran demostrat ser molt mal polítics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris