algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

La jornada dels petits

I continuant la carta del dilluns, dia 9 de desembre, voldria que mentre llegiu el diari, tornéssiu a pensar amb els vostres fills més menuts. Només dos minuts.

Sabeu realment quin horari els féu fer a l'escola?
Les mestres podem cobrir moltes de les vostres mancances, i ho fem de bon grat. Però el que no aconseguim entendre, és perquè sempre teniu a la boca les concebudes frases: «no tenc temps», «tenc molta feina», com escut per disculpar-vos quan deixeu el vostre fill «aparcat» a l'escola, o amb la veïna, la padrina o el qui sigui, hores i més hores... Coneixeu els vostres fills?

Sabeu que hi ha criatures de tres, quatre i cinc anys, que entren a l'escola a les vuit, (l'hora extra de guarderia en algunes escoles), a les dotze es queden a dinar, i a la sortida de les cinc, un cop o dos a la setmana fan activitats extraescolars... Total, una jornada de vuit a deu hores a l'escola. Això no és tot. Encara n'hi ha més de dos que els vénen a cercar la cangur, la veïna, o la tieta, i se'l queda fins a les sis o les set... Es passen el dia de mà en mà, primer la monitora de guarderia, després la psicomotricista o professora de ballet, la cangur... Quan els torneu a tenir vosaltres, els pares, les criatures estan cansades, esgotades, és natural. Els heu obligat a fer una jornada tant o més llarga que la vostra. I què en féu? Els porteu a passejar una estoneta? O l'eduqueu de sis a nou del vespre? Parleu amb ells tranquil·lament per saber com han passat el dia? Tenen ganes de contar-vos res? O correu correu per fer el bany i donar-los sopar, i poden anar a dormir aviat abans que no es quedin adormits a la cadira, o es facin les nou fora saber com... Bé, també tenim criatures que segons vosaltres espliqueu, no van a dormir fins ben passades les onze i perquè vos hi emperrau a les males. Sabeu que també ens comenten i juguen a copiar alguns programes de TV que esgarrifen?

Això, estimats pares, les mestres no ho podem arreglar.
Ho sabem tots ben cert, i a més a més, cada dia és el mateix, vint-i-quatre hores per a tothom, pels pares que sí tenen temps, i pels que diuen que no. Convé que hi penseu seriosament i deixeu de posar excuses. Els fills vos passaran factura (i de veritat que no vos agradarà gens), més aviat del que penseu. He dit penseu? Perdoneu el meu atreviment, però amb els vostres menuts, segur que no. Ells en canvi en vosaltres sí, tot el dia i vos enyoren molt.

Una mestra. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris