muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

L'entreguisme del senyor Rotger

Dies passats, Guillem Frontera m'al·ludia en fer referència a l'espectacular adhesió al zaplanisme que va fer Pere Rotger en el transcurs del sopar de Nadal que feren els conservadors en el Casino. Escrivia Frontera, i amb raó, que som una de les persones que no ha tengut inconvenient a divulgar el civisme cultural del batle d'Inca (entre nosaltres, aquesta expressió, civisme cultural, significa no mantenir una actitud bel·ligerant davant la realitat historicolingüística del país). Fet aquest aclariment, és a dir que no considerava el senyor Rotger part de la colla dels Jaén Palacios, González Ortea o Jaume Matas, he d'admetre que amb una sola intervenció pública, la del Casino, s'ha fet un lloc preferent entre ells. M'ha donat el brou, no el feia ni tan irresponsable ni tan frívol. Segons sabem, el senyor Rotger, a l'hora de les postres -que és el moment adient, en aquesta mena d'àpats, per a contar acudits barroers o per parlar de dones-, va optar per fer-se agradós als ulls del ministre de l'aigua que serà, en definitiva, qui donarà el vistiplau a les candidatures dels conservadors de cara als comicis de maig. En conseqüència, va denunciar, amb veu apocalíptica, l'intent de colonialisme catalanista, concretat a través de la proposta del PSM de fer onejar la senyera en el balcó dels ajuntaments el dia trenta-u, i de l'ensinistrament dels nostres al·lots en un català que no té en compte les variants dialectals. Va acabar per afirmar, Rotger, que el Pepé és aquí per evitar-ho, cosa que no calia que digués perquè ja ho endevinàvem. Fins i tot trobarà qui li faci costat en una creuada tan menyspreable, perquè el senyor Rabasco darrerament dóna lliçons de sociolingüística per la televisió murera amb el vistiplau dels conservadors de la localitat. El senyor Rotger n'és un alumne avantatjat, del senyor Rabasco, ja que seguint el seu raonament ha arribat a la conclusió que som una societat bilingüe, la qual cosa, tenint en compte que prové de terra endins i que ha nascut als anys cinquanta, és demostrativa d'una imaginació exuberant. I d'un sentit pràctic de la multiculturalitat? Així ho afirmaran els que l'aplaudiren en el Casino. El bilingüisme del senyor Rotger, es justifica des del moment que el mallorquí (no el català) li serveix per a encarregar unes mitges soles a mestre Lau es taconer, i el castellà per a presidir «la ciudad de la piel». En assabentar-se d'unes manifestacions tan impresentables des d'un punt de vista estrictament ètic, el senyor Frontera ha pensat en mi. És inevitable. Sempre que hem parlat d'aquesta dreta que Déu ens ha enviat com les set plagues (Jaume Matas, Pere Cañellas, Gabriel Escarrer, Miquel Vicens, Joaquín Rabasco, Josep Oliver i les cases regionals, ja en teniu set), jo he anomenat un parell de persones que poden encarnar el seny conservador. I entre ells, naturalment, sempre ha ocupat un lloc preferent el senyor Rotger. La valoració positiva, que en feia, d'ell, no era perquè sí. El setembre del 2001 el vaig entrevistar a Brisas, el setmanari d'Ultima Hora. Va ésser quan Zaplana, encara al front del govern del País Valencià, havia decidit que a les classes de valencià únicament s'estudiassin els escriptors valencians. El senyor Rotger ho va considerar un atemptat a la unitat lingüística. Em deia textualment: «Hay verdades rotundas que no se pueden disfrazar. Las Illes Balears, son catalanohablantes desde el siglo XIII, por lo que discutir la unidad de la lengua es algo que está fuera de contexto. ¿Que no hemos de perder las modalidades insulares? De acuerdo. No obstante, esta defensa de la particularidad, no se ha de emplear como escudo para poner en duda la unidad». I més endavant reprenia el tema: «Las culturas no pueden descuartizarse bajo ningún pretexto. Si Zaplana comete una barbaridad de este tipo, la responsabilidad será suya y, por supuesto, yo no la comparto ni la compartiré jamás». Hala, idò. Aquestes paraules no semblen pronunciades per la mateixa persona que va pretendre, en el sopar del Casino, atiar el caliu de franquisme subjacent a bona part de la família conservadora. Aleshores, quin és el vertader Rotger, el gonellista estrafolari de fa unes setmanes o l'home assenyat que jo entrevistava fa poc més d'un any? L'un i l'altre, sens dubte. El conservadorisme, té una barra de metro que li permet renunciar a les conviccions més sòlides amb una facilitat que no és de dir. El canvi d'actitud de Rotger respecte al país, tot i ésser espectacular, no és res al costat del que protagonitzaren intel·lectuals de l'altura de Joan Estelrich o Llorenç Riber. És inevitable: la dreta mallorquina prospera contra Mallorca, no sap fer-ho d'altra manera. A un article adjunt a l'entrevista de Rotger, vaig escriure que «la derecha (la mallorquina, és clar) ha oscilado entre lo que es y lo que le conviene ser, y siempre se ha impuesto la segunda opción sobre la primera». I n'afegia el motiu: «más por entreguismo que por pragmatismo». Rotger m'acaba de decebre. Però m'ha donat la raó.

LLorenç Capellá, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris