nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
19°

L'eufòria d'UM

Maria Antònia Munar va dir, divendres passat en ocasió de la recepció nadalenca que oferí als mitjans de comunicació en el seu Consell, que l'any electoral que encetarem durà «sorpreses» i «canvis substancials» que se traduiran en «un corriment electoral de vots» que, naturalment, «afavorirà UM». Tenint en compte que això ho diu la vertadera presidenta en un acte teòricament institucional en el qual l'envoltaren els seus escolanets, dels altres partits, l'afirmació és tota una provocació cap els altres. Perquè ho diu? Perquè sap que ho pot fer. Tendrà o no, com diuen, cera del Corpus, però el que és segur és que com que els té, a tots els altres, agafats per allà on més mal fa, doncs es pot permetre dir el que vulgui i els altres s'ho han d'empassar intentant, pobres desgraciats, somriure i, a més, bridant amb un copa de cava. Però a part d'aquesta evidència, hi ha quelcom més profund, en l'auguri de Munar. UM va entrar a l'estiu amb una certa depressió anímica. Les coses no li sortien com ells volien. La «guerra urbanística» l'estaven guanyant en essència, tot i haver de fet concessions als seus aliats preferencials, els antiquistes. Però no bastava. Hi havia coses que no anaven com els uemites volien. Duien un any amb les armes parades per tot allò de les moratòries, el pla territorial d'UM per Mallorca, les biodiversitats, els cupos... i no, no acabava la cosa d'anar bé. L'enquesta del Govern, del juny d'enguany, els ho va fer veure. Se la llegiren de pe a pa, projectaren escons, d'ells mateixos i dels altres, analitzaren possibilitats de futur, pactes hipotètics, en tregueren conclusions... i, sí, no era res dolent, però tampoc el que ells haguessin volgut. A Palma, Ferran Trujillo els deia als seus companys que les coses anaven com mai, que tot funcionava la mar de bé, però ningú no se'l creia: la possibilitat d'un augment de participació, les enquestes que donaven un increment de vot socialista per l'efecte Rodríguez Zapatero i, sobretot, la designació el juliol de qui consideren de sempre el seu pitjor malsón, Catalina Cirer, com a candidata del PP a l'Ajuntament, els deprimia. Quan s'escrivia que amb totes aquestes circumstàncies, UM ho tindria magre per mantenir presència a Cort, s'irritaven. Però ells mateixos n'eren perfectament conscients. I pel que fa a les eleccions autonòmiques, les anàlisis que feien de portes cap endins duien cap a la conclusió que, en el millor dels casos, es quedarien amb els mateixos tres diputats de 1999. Però a finals de l'estiu, les coses canviaren. Durant l'agost, Munar va anar a dos dinars (o sopars, que qui això subscriu té informacions contradictòries sobre l'hora de les menjues) a la casa d'estiueig del qui encara era aleshores el conseller àulic de José María Aznar, acompanyats almanco en una ocasió per Jaume Matas. Munar va dir als seus col·legues comensals que ni s'ho pensassin que diria públicament que UM pactaria amb el PP, entre d'altres coses perquè ella no tenia per costum suicidar-se i que, a més, això del pacte dependria dels resultats i de l'actitud de Matas o de qui fos el candidat conservador, i que, què volien que els digués, que ella n'estava ben contenta de la legislatura actual; i els altres, els pobres, se posaren fets un «basiliscos». El setembre, naturalment, començà la campanya per tirar grava contra Munar i els amics que té al PP. I UM, encantada de la vida. Anaren passant les setmanes i les informacions que devia tenir el partit de Munar els hi eren favorables, perquè l'ànim ja era completament diferent al de principis d'estiu. Ara estan convençuts de l'existència de l'enquesta «secreta» de la qual tothom parla, com a rumor, que una empresa catalanista hauria fet i que qui l'ha encarregada tendria amagada per no desanimar les files pròpies, entre d'altres coses perquè donaria, hipotèticament, un excel·lent resultat a UM, potser el mateix que l'enquesta del PSIB, si existís, li auguraria. En fi, que sigui pel que sigui, ben ver és que la depressió d'UM de començaments d'estiu s'ha convertit, ara que és a punt de començar l'any electoral, en l'eufòria que demostrà la vertadera presidenta l'altre dia de la vertadera copa de Nadal davant dels vertaders escolanets. Coses dels polítics, que amb dues enquestes canvien com de la nit al dia.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris