algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

L'any Pardo

El tomb del 2001 al 2002 es va produir en un marc cultural dels que fan època: al Centre de Cultura de Sa Nostra hi havia l'exposició que celebrava la restauració del Sant Jordi de Pere Niçard, una de les obres d'art més belles de la nostra història. És de l'Església. La restauració la va pagar la Caixa de Balears (Sa Nostra). L'Església no paga res de res. Diu que no té possibles. Cada dia surt una notícia o una altra sobre unes obres de reforma o de restauració d'esglésies pagades per algú que no és l'Església "sovint pagades per vostè i un servidor, entre d'altres, naturalment. Ara, amb motiu de la intervenció de Miquel Barceló a la Seu, algú va suggerir que l'Església es podia ocupar de fer dissabte a la capella de Sant Pere. Res. Pretendre que l'Església pagui alguna cosa, per raonable que sembli, és una pèrdua de temps. Però, bé, allò que importa és que, pagant, podem veure el Sant Jordi en condicions, restaurat per José María Pardo. I com acaba l'any? També al Centre de Cultura de Sa Nostra, amb una d'aquelles exposicions que ens devíem a nosaltres mateixos: Antoni Gelabert, per fi. Les anteriors "servidor només n'havia vista una", per les circumstàncies que sigui no havien arribat a explicar-nos el perquè de tot plegat, i per això mateix ens havien escatimat una bona part del plaer que significa poder sentir alenar l'obra de qui, segons Bartomeu Fiol, és la figura més important de la nostra pintura moderna. Ja em permetreu que avui hi passi de llis "bé, això no és cap drama, ja ho sé: només és una manera de dir que em quedaré, avui, amb les ganes d'esplaiar-me en el remolí d'emocions que remouen les pintures de Gelabert"; el que no vull deixar de fer, però, és assenyalar que el motor d'aquesta exposició i del catàleg raonat del pintor és José María Pardo Falcón, que ja havia mostrat tan bones maneres visant l'obra de Bernareggi i fent un catàleg objectivament insuperable i que ens indica l'únic camí possible si volem aixecar una mica tot això: la feina ben feta. Escric aquestes paraules encara impressionat per una nova manifestació dels coneixements científics, la sensibilitat artística i els recursos de Pardo Falcón, a qui acab de sentir parlar: ha llegit un discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià que clama per un desenvolupament lliure de l'autor, sense les limitacions de temps i d'espai imposades pel ritual.

Entre unes coses i les altres, podem parlar del 2002, en cultura, com l'any Pardo, perquè, sí, és un any en què han fructificat de manera molt particular la seva saviesa, el seu treball gegantí, la seva dedicació a la cultura d'un lloc que, a estones, sembla un país "gràcies a persones com ell.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris