bruma
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
13°

El verd és or

Les potadetes protagonitzades aquests darrers dies per Els Verds amb la seva calculada presentació d'esmenes als pressuposts d'Antich i les estirades que encara duren amb EU per compondre la coalició electoral són pròpies d'un partit frontissa i no d'una formació radical. A la Mallorca actual, i per molta de gent, verd no és sinònim de sufragi antisistema, sinó d'increment del patrimoni propi sense moure un dit. Qui comprà una propietat immobiliària per trenta fa quinze anys, i veu com ara li val almanco cent, no ho confessarà, però mira amb simpatia el partit que garanteix garrotades a la construcció. I ja no parlem dels que tenen diverses propietats. El verd, en aquest arxipèlag, és or. I els defensors de l'or sempre han tingut vocació frontissera, per molt que aquí mantinguin litúrgia radical. Mallorca és una paradoxa. Exemple: un obrer de la construcció que viu en una barriada de Palma. Objectivament pot estar interessat a votar el PP, perquè on hi ha aquest partit floreix el formigó i a ell li garanteix feina. Mentrestant, un professional o fins i tot un empresari que ha esmerçat els guanys de dècades a comprar béns immobiliaris, el que vol és frenar. I a les generals tal volta voti PP, però a les autonòmiques cercarà una opció més intel·ligent. Això no és comparable amb la Península, on pesen altres factors com la industrialització, el desenvolupament de diferents zones i la mobilitat demogràfica i laboral. Allà la frontera dreta-esquerra és clara. Aquí, no. Aquí un xalet «protegit» és la multiplicació dels pans i els peixos. I Els Verds són la frontissa destinada a salvaguardar l'estatu quo. Qui no entengui que verd és dreta daurada és que viu en un altre món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris