algo de nubes
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

La dimissió de l'estat

Com que ningú no ha dimitit com a conseqüència de la catàstrofe del Prestige, s'ha estès la teoria de la dimissió de l'estat: la catàstrofe real no ha estat l'absència de seny en les decisions fonamentals que la situació del vaixell exigia ni el fet que no hi participessin els tècnics que podrien haver"la encertat, ni la poca vergonya dels propietaris del fuel, i del vaixell, ni les condicions climatològiques. La catàstrofe real, segons aquesta teoria, ha estat la dimissió de l'estat, i els efectes de la tragèdia no en són més que proves fefaents: l'estat és incapaç de regular el trànsit marítim i de cercar"hi consell científic, d'organitzar els recursos per netejar la costa i de preveure situacions que superin el tranquil dia a dia. L'estat no funciona, i només situacions d'emergència ho palesen. I si vols confirmar"ho, haurà de ser patint"ho.

El més curiós és que aquest crit sobre la dimissió de l'estat serveixi d'arma llancívola envers un govern conservador i, només nominalment, liberal, i també que hagi estat emès des d'una població aclaparadorament conservadora com és la gallega. L'estat "en tots els seus nivells, perquè aquí l'han vessada des de la presidència del govern fins als pràctics del port més proper, tot passant per diversos escalons ministerials i autonòmics" ja no és indiscutible ni als ulls de l'electorat de dretes, i l'esforç que se'ns presenta és conjugar aquesta teoria amb l'intervencionisme rampant que el caracteritza, el nostre estat: des del traçat de qualsevol projecte de comunicacions o d'energia fins als continguts dels espais televisius, des del mercat del sòl fins a la cúpula de la Caixa, l'estat intervé a més no poder, i allà on no hi arriba no és per falta de voluntat sinó perquè hi ha forats on s'amaguen els espavilats, els immigrants il·legals i els que s'escapoleixen d'hisenda, els que violen les normes de circulació i gent com els propietaris del Prestige. Els objectes tradicionals de l'atenció pública "la sanitat, la justícia, l'educació" en són el millor exemple: l'estat hi dedica recursos sens fi, però els resultats no són, en molts sentits, satisfactoris, i qui pot en fuig cap als paral·lels àmbits privats. No hi ha, doncs, terme mitjà, sinó una visible i preocupant conclusió: on l'estat intervé, regna la insatisfacció, i on no ho fa regna la despreocupació dels responsables i els laments dels afectats.

L'estat havia crescut fins a ocupar"ho gairebé tot, i fins i tot bona part de les energies del personal es dediquen a mirar d'esmunyir"se'n, però la seva efectivitat és lluny de les promeses clàssiques que tots ens vam empassar. Els símbols ens ofeguen i els impresos per qualsevol tràmit superen de llarg l'equilibri mental d'un ciutadà mitjà, però múltiples fronts, des del terrorisme fins a les catàstrofes ecològiques, des dels inconvenients de la globalització fins a la sensació que algunes grans empreses manen més del que els toca, ens convencen que l'estat no és tan poderós com sembla, tan intel·ligent com pregona, tan efectiu com hauria de ser si hom mira amb atenció els números del pressupost. Tot això no és nou, i només la sensació que hem d'encaixar"ho sense sorpresa en el cúmul de velles teories "l'imperi de la llei, la representativitat dels governs, la relació funcional entre la societat i l'estat" és realment recent. Mentre Giscard i l'alta burocràcia europea, que ningú no sap a quins noms respon, filen sobre la constitució que servirà per recollir els nostres laments, l'habitatge és un bé tan primordial com inassolible, i les nostres costes són envaïdes per vaixells que ningú no pot controlar. Els privilegiats són, de cada dia més, els qui poden fugir del paraigües de l'estat, i el comú els qui viuen sense cap esperança, sense cap previsió de canvi, sense cap novetat en les pròximes eleccions, on tornarem a discutir allò que només interessa als creadors publicitaris, mentre comencem a demanar"nos on hem de cridar perquè vinguin, la pròxima ocasió, els voluntaris.Josep M. Llauradó, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris