muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Hem d'anar clars

Així mateix devíem ser una bona partida, els que crèiem en l'existència d'una espècie de reserva del PP a la Part Forana, poblada per militants als quals els agradava molt que creguéssim que no eren com els altres en una sèrie de qüestions. Qui no ha sentit o llegit Llorenç Capellà al·ludint el senyor Pere Rotger, batle d'Inca, no com a nacionalista, sinó simplement com a exemple de dreta moderada, dotada d'una temperança que la distingia del prototipus de militant PP que s'ha imposat en aquests darrers anys -tres o quatre... En Llorenç Capellà no és home donat a admetre miracles, i si parlava del senyor Rotger sens dubte ho feia amb coneixement de causa -diran uns. Els altres replicaran: a qui té ganes de porc les orelles li grunyen -que, dit en salat, és d'un diferenciat que remou les essències mallorquines més populars. Però, bé, ara no es tracta de retreure res al senyor Rotger, perquè qui s'assembla als seus no fa bord ningú. Si de cas, home, sí, al senyor Rotger sembla que li agradava projectar la imatge de polític de mallorquinitat definida per l'afirmació i la suma més que per la negació i l'exclusió. Deu ser per alguna raó que molts crèiem que tenia assumides un parell de coses relacionades amb la llengua i la cultura d'aquest país i amb la seva pertinença a un àmbit més extens i del qual en diríem, tímidament i sense voler ofendre ningú, terres de parla catalana -i vostè dispensi. Es veu que no era així, i que no anaven per aquí els tirs quan alguns populars de Part Forana et deien, així, amb una cortina de sobrentesos, que a Mallorca una cosa és el PP i l'altra és el PP de la PF, he, he... Sí, devien voler dir una altra cosa, però molts hauríem jurat que se'ns induïa a pensar que hi havia uns populars amb personalitat autònoma, que no admetrien mai la tèrbola estratègia de guanyar vots atiant l'anticatalanisme -una vulgaritat hostil, d'altra banda, molt pròpia d'una certa manera d'afirmar-se valencià. Ben pensat, però, per què ho havíem de creure? Lo lògic, lo normal, és que en les qüestions essencials els militants d'un partit compartesquin ideari. Pot resultar xocant que, sobre un munt de qüestions, alguns polítics i alguns partits no n'hagin esbossat cap, d'ideari, mentre que, entorn d'aquesta altra qüestió, han armat una doctrina culturalment secessionista tan bel·ligerant i tan treballada en tots els seus caires. Però això són coses que passen. Tothom acaba trobant el seu lloc un dia o l'altre. No seria normal que hi hagués militants en el PP que, sobre la qüestió que ha fet sortir el senyor Rotger de la reserva, tenguessin idees divergents, tota vegada que aquesta qüestió sembla «la qüestió». Però siguem positius: de bo, què en podem treure, de tot plegat? Home, que el Partit Popular se'ns presenta tal qual és: més cohesionat que mai, ben compacte i cridant amb una sola veu. Com solem dir en bon mallorquí, hem d'anar clars.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris