muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

El tàndem PP-ASI

El discurs llegit (i, per tant, sense res d'improvisació) del president del PP-Mallorca i batle d'Inca, Pere Rotger, en el sopar de Nadal dels conservadors, ha deixat estupefactes a molts. S'entén. En part. Però s'ha de recordar que la política consisteix a usar tots els ressorts possibles per aconseguir els objectius desitjats. Encara que això sigui discutible èticament. Però la política poc n'entén, d'ètica, per a bé o per a mal. D'altres pensen que el fet que el PP assumesqui l'anticatalanisme és una errada, per part seva. En absolut. És una decisió presa de forma molt conscient (com s'explicava despús-ahir aquí) en funció sobretot d'interessos electorals. Però que sigui això, per interessos en vistes a les eleccions de maig pròxim, no significa que sigui quelcom només instrumental, una simple tàctica (que ho és, també) de la qual després se n'oblidaran (tant si governen com si segueixen a l'oposició). No. I adduir, també, raons de «ciència» o academicismes per intentar ridiculitzar els conservadors és tan inútil com gratuït, vist per exemple el cas del País Valencià. En fi, que la política no és ciència ni ètica. És política. Interès. I el PP sap el que fa: el que l'interessa.

La decisió presa pel PP no respon a l'anticatalanisme que de sempre ha existit en la societat balear de forma latent, passiva, sentimental i sense capacitat d'emergir de la visceralitat a la racionalitat política. No, és quelcom de nou. I els partits polítics se n'han adonat. Per primera vegada en la història democràtica i autonòmica l'anticatalanisme és un conjunt de factors diversos, profunds, que tenen possibilitats d'emergir. Ja ho fan sociològicament. La qüestió està a saber si suraran políticament. La detecció sociològica és un fet. Totes les enquestes (tant la del Govern, com les que usen internament els partits) detecten que això que en deim «anticatalanisme» (i que caldrà redefinir perquè ja no és qualificable de forma tan simplista) existeix en el si social de manera estadísticament significativa. No molt, encara, però se nota. De fet, l'índex de balears que de manera espontània troben que un dels tres problemes més greus que té la Comunitat és «l'excés de català» quintuplica (1%) els que pensen el contrari (0'2%). Això és el que ha fet espavilar el PP. No és que els conservadors siguin uns ases irresponsables. Saben el que fan. Basta veure, sense que tengui cap altra relació que la comparació explicativa, la reacció del claustre de la UIB, despús-ahir, a l'esmena que pretenia imposar que els nous professors del Campus sabessin català: va ser rebutjada, i la Universitat no és precisament un àmbit que pugui ser qualificat d'anticatalanista. És una reacció lògica davant el canvi social.

Aquest marc sociològic en el qual emergeix la prevenció profunda contra el català, serveix al PP per mirar si políticament podria beneficiar-lo. No, com se diu a vegades, per no perdre vots cap a grupuscles anticatalanistes com ASI, sinó, precisament i al contrari, per donar ales a aquests grups. Sobretot a ASI, que és el més organitzat i de més aparent creixement. És, salvant les distàncies i sense voler establir paral·lelismes exactes, el que passà a França. La ultradreta de Jean Marie Le Pen enfonsà l'esquerra i enlairà la dreta. El mateix que permet ASI a Llucmajor des de 1995. Allà governava el PSIB i PSM. Els d'ASI llevaren vots a l'esquerra, entraren a l'Ajuntament i pactaren amb el PP. L'esquerra i el nacionalisme, a les catacumbes. Això és el que veu el PP. No és que creguin que ASI podria obtenir diputat. Això no. Però si s'observa el desenvolupament territorial d'aquest grup s'ha de concloure necessàriament que l'objectiu és créixer en uns pocs municipis per fer de crossa del PP: treure vots a l'esquerra més popular (entre la qual les bosses de vots de balears nascuts a Llatinoamèrica, censats, amb gran consciència social i disposició al vot, poden arribar a ser importants), la qual cosa, objectivament, afavoreix els conservadors. ASI, l'any 1995, va fer poc més, a tot Mallorca, de 1.000 vots. Quatre anys després els més que duplicà. Si el maig pròxim, per exemple a Palma, augmenta considerablement, podria ser ben bé que recollís un parell de milers de vots que no anirien al PSIB ni a EU i, per tant, aniria en benefici de la candidatura del PP. Està per veure si la realitat sociològica que detecten les enquestes sura a la vida electoral-política, però més d'un partit així ho creu.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris