algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

http://H.says.it

El títol d'avui fa referència a l'adreça d'una plana web que existeix de bon de veres, com el lector pot comprovar si la posa en el seu navegador. H és el nickname, i.e. el nom de batalla, d'en René, un estudiant d'informàtica, a punt d'acabar, de la UIB que no té cap mania a emprar l'adreça de la seva web com una forma d'autoafirmació del seu missatge, ja que aquesta adreça també vol dir «Ho diu n'H» i m'ha semblat que alguns aspectes del contingut de la seva plana web servien perfectament al que s'espera que tots els articulistes de món facin per aquestes dates i que no és altra cosa que enviar els molts d'anys als seus lectors. Aquesta és, per consegüent, la meva postal de Nadal d'enguany, la plana web d'en René-H, particularment aquelles parts que parlen del seu pas per l'Islam. I és que en René ha estat, durant cinc anys, musulmà. Les raons d'aquesta opció i les que el varen dur a deixar-la posteriorment estan detallades amb un llenguatge planer en aquesta web. Amb un llenguatge planer i, a la vegada, extraordinàriament respectuós amb la religió que un bon dia va decidir lliurement deixar de practicar. La lectura del relat de n'H ha servit per reconciliar-me amb alguns aspectes de la religió musulmana que mai no havia aconseguit ni entendre, ni molt menys acceptar. Són particularment notables les referències, absolutament científiques, que en René dóna per explicar, que no justificar, alguns d'aquests aspectes més incomprensibles de l'Islam per a la cultura occidental. Així, he llegit amb delit l'article que ens brinda i que explica amb ets i uts les desviacions d'interpretació de les paraules de Mahoma que han duit a determinades sectes islàmiques a justificar i, fins i tot encoratjar, el maltractament físic a les dones. Llegir aquests arguments en contra d'una pràctica salvatge i que mai cap persona de bé, en cap circumstància ni període històric pot haver justificat, em va servir per veure d'una forma ben diferent la figura d'un home de bé, convertit en profeta seguit per milions de persones, com és en Mahoma. Mai abans no havia tengut l'oportunitat de tenir una visió des d'un punt de vista tan diferent d'una religió que tothom, i molt especialment des dels fets de l'onze de setembre de 2001, assenyala com l'única responsable d'una bona part dels mals de la civilització occidental.

La meva postal d'enguany conté, per consegüent, un missatge de pau, de tolerància i de comprensió molt i molt necessaris en aquests temps d'avui. Un missatge que prové d'una persona que ha estat a l'altre costat i, tot i que l'ha abandonat, encara és capaç de fer-hi una mirada carinyosa i nostàlgica. Una mirada que, de forma ben tossuda, ens ha estat amagada i deformada. Uns continguts, els d'aquesta plana web, que també m'han ajudat a veure amb un altre tarannà determinades escenes que han esdevingut quotidianes a molts indrets i que, no cal enganyar-se, molts encara veim amb una certa aprensió, com són, per exemple, les aglomeracions de magrebins a l'entorn dels llocs que fan servir com a mesquites. En Quim Monzó es queixava l'altre dia, a les planes de La Vanguardia, de situacions absurdes generades en alguns indrets d'Amèrica i Canadà per alcaldes i d'altres autoritats que havien suprimit la denominació «de Nadal» i l'havien canviat per arbres de festa, amb l'objectiu de no ferir sensibilitats religioses que no celebren aquestes festes. No només estic d'acord amb les queixes d'en Monzó, sinó que a més m'hi afegesc amb la meva tria de postal nadalenca. Una elecció que vull que sigui entesa com el que és: una mà oberta a aquells que no senten com jo mateix, per explicar-los el meu esforç per entendre'ls i, a la vegada, una petició per tal que ells facin el mateix. No ens queda altre remei. Mentrestant, molts d'anys i fins l'any que ve.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris