muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Un punt d'un holograma?

És un mal títol, sens dubte. Si acceptam la igualtat de les persones, hem d'estar disposats a reconèixer que, en un cert sentit, tots som igual de bèsties, la qual cosa no vol dir que siguem capaços de veure com l'animalitat pren formes diferents en diferents cultures. Quan en un territori coexisteixen diverses barbàries, la que té més probabilitats de ser exercida és aquella que ostenta el poder -una manera diferent d'expressar allò que, escoltant un diàleg no sabràs mai qui té la raó, però sí qui comanda. De la qual cosa és dedueix que, en relació als immigrants, som nosaltres aquells que amb més facilitat cometrem bestieses. Una treballadora social em contava l'altre dia aquesta història. Una nina de pares marroquins era internada en un hospital. Li havien diagnosticat càncer en fase terminal. A tot estirar, li donaven un mes de vida. Els pares volien endur-se-la al seu país perquè morís a ca seva, amb la família. Els metges s'hi negaren. Arribaren a l'extrem d'amenaçar els pares amb una denúncia. Tres dies després, la nina morí. Quina fantàstica expressió de la superioritat de les nostres pràctiques mèdiques! Per ventura, se'm podria dir que és una anècdota. N'hi comencen a haver massa, d'anècdotes sobre el diàleg intercultural entès d'aquesta curiosa manera. Quan això succeeix, em vénen al cap unes reflexions d'Edgar Morin sobre els fets puntuals, sobre els detalls, les anècdotes. Cada punt singular d'un holograma conté la totalitat de la informació d'allò que representa; cada cèl·lula singular, cada individu conté de manera hologràmica el tot del qual forma part i que fa part al mateix temps d'ell. La història de la nina és un punt d'un holograma? Tenc per mi que sí, que és significativa, que revela el sistema. Justificar la dominació, des de la colonització d'Amèrica, ha consistit sempre en primer lloc a demostrar que el dominat mereix ser dominat perquè és inferior, perquè és perillós, perquè llinda la bestialitat. Aleshores l'hem de controlar, l'hem de regular, li hem d'imposar la nostra manera de ser. Vivim en una societat que està disposada a acceptar qualsevol extravagància en els vestits i ens els ornaments dels joves, però que s'escandalitza si una al·lota àrab va a l'escola amb el tradicional mocador. En aquest diàleg intercultural no sabrem mai qui té la raó, però sí que sabrem tot d'una qui comanda.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris