algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

La «marea negra» que anuncien

Antoni Alorda, diputat del PSM i representant d'aquest partit a la Comissió d'Urbanisme, em topa pel carrer a Inca i m'escomet, animat pel nadalenc sistema de megafonia municipal (simulacre de fil musical de gran magatzem, utilitzable també com a tortura de camp de concentració, si s'escaigués). Em fa constar que no és incompatible, per a ell ni per al seu partit, ser abanderat contra un parc temàtic a Inca i no oposar-se obertament -sinó més bé acceptar amb el PP la suspensió de les normes de sa Pobla- des del seu lloc oficial a un temàtic urbanitzable de «manteros» a sa Pobla. Secretaris i notaris tenen les institucions, però serveixi aquesta columna per a aclariment als poblers que voten el PSM, que la seva postura és absolutament contrària a l'urbanitzable de Son Alegre. El vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum.

Si la cançoneta que cada dia és festa a Mallorca féu fortuna, l'operació triomfant dels darrers temps poden actualitzar-la amb això: que Nadal dura tant com el ramadan. Aquest esperit nadalenc basat en efun and game -el dolcet i el divertit- omple els missatges virtuals tot l'any. Les musiquetes i tota la parafernàlia decorativa fa un mes que estan en marxa. Però cada bombeta que s'encén fa créixer una ombra més gran. Fins i tot el més petit ajuntament s'apunta a fer ombres de la seva realitat, fent volar de nit estels enllumenats i missatges de bona fe per exorcitzar la mala sort. En aquesta apoteosi de consum de postisses amabilitats disneyanes, gastronomies pròpies i exòtiques, aromes de totes les llengües i orígens, llibertinatges variats, viatges programats, i -per què no dir-ho també- de drogues oficials i oficioses que ens obren la porta a la fuga, s'hi instal·len també l'ecologisme -a Pollença experimenten uns ornaments reciclables-, el nacionalisme -regals etiquetats en català-, la solidaritat -recollides d'aliments i joguines per als pobres-, la confraternització anònima -a les festes d'empresa impera el regal de l'amic invisible-, i també el rebuig de l'obligat esperit de bonhomia uns pocs dies a l'any que omple les llumeneres i les ombres del carrer i de la televisió.

L'esperit de Nadal és talment l'engrut del Prestige per als que ens fugam a les ombres decoo-d'allò que es du i fa bo-, els voluntaris a gaudir del sentiment i l'emoció del sempre breu encontre amistós qualsevol dia de la setmana i a qualsevol hora del dia. I el que es du ara no és ja estar penjats en la incertesa, l'ambivalència, l'ambigüitat (esper que algú em pugui recordar l'argot a l'ús semblant a l'stand by dels informàtics) i el mòbil. Les noves modes tendeixen al risc, a les coses macabres... una marea «negra», en definitiva. Diuen els sociòlegs que a més estructures i institucions protectores, més demanda de riscs personals, que després de demandes de llibertats (sexuals, artístiques, econòmiques...) l'oferta institucional és de més seguretat. Però la reacció de la resitència civil és el risc i el flirteig amb la mort. «Embrutits pel confort, ha arribat l'hora de convertir-nos, cada un de nosaltres, en un mujahidí», diu Don Habrey, cap d'una estranya associació francesa denominada Combat Vital. La música -death meta-, la moda -piercings o els salvaeslips negres que s'anuncien per la TV- o els nous reality shows evoquen certa relació amb el sadomasoquisme i tota una pornografia de la mort.

I bé? Alerta idò que l'apoteosi de Nadal no convidi també els navegants del risc i els amants de la mort, sia a la carretera o a les carreres polítiques, ara que es presenten tantes candidatures.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris