algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Quina veritat ens arriba?

Malgrat que n'Antoni Serra afirmi que no hi ha quart poder, són nombrosos els exemples del contrari. Alguns són recents, però d'altres es remunten fins i tot al segle XIX. Des que una important empresa periodística nord-americana va encalentir l'opinió pública per pressionar el seu govern perquè declaràs la guerra a Espanya i donàs suport als rebels cubans en el seu afany d'independitzar-se de la metròpoli, ha plogut molt. Però l'únic que ha canviat des d'aleshores ha estat l'abast dels mitjans i la seva forma de transmetre la informació, que ha deixat de ser només escrita per adoptar múltiples formes: parlada (ràdio), audiovisual (televisió), mixta (internet).

Els polítics són ben conscients de les influències dels mitjans de comunicació de masses en la creació de l'opinió dels ciutadans i per això, sovint tracten de controlar-los d'una o altra manera. Això ho han fet descaradament tots els règims totalitaris i, amb més o menys mà esquerra, els democràtics. El nomenament de persones afins al poder de torn per a dirigir les ràdios i televisions públiques, la utilització de la publicitat institucional i les subvencions discrecionals per comprar lleialtats en els mitjans privats, són estratègies que estan a l'ordre del dia. El cas de Televisió Espanyola, controlada per l'executiu central, i de la majoria de les grans cadenes de ràdio i televisió privades d'àmbit estatal en serien exemples.

Quines eines tenim els ciutadans per desemmascarar les manipulacions informatives a les quals tracten de sotmetre'ns? Idò són bàsicament dues. Per una part cal el desenvolupament d'un esperit crític cap al que llegim, veim o escoltam, un esperit crític que, per esser efectiu, s'ha de sostenir sobre una sòlida formació intel·lectual que pot ser adquirida a través del sistema educatiu, si aquest s'ho planteja com un objectiu a assolir. I per l'altra, fer ús de la diversitat de mitjans existents per comparar el tractament que en fan de la mateixa notícia.

Aquest darrer exercici el vaig fer l'altre dia amb el tema de la marea negra de Galícia. En primer lloc vaig connectar el telenotícies de TV 3 de les 14.30. En un ampli reportatge ens varen contar com els voluntaris i l'exèrcit treballaven de valent per retirar el vernis. Però també ens varen mostrar testimonis de pescadors i marisquers que es queixaven de la improvisació i manca de coordinació en les tasques de neteja i, finalment ens varen posar al corrent del rebuig del govern gallec a l'oferiment d'ajuda del Govern de les Illes Balears els primers dies de la catàstrofe. Aquesta ajuda consistia en la utilització d'un programa creat per la Universitat de les Illes Balears a instàncies del govern que recomana les mesures a adoptar i les passes a seguir en el cas d'un vessament d'hidrocarburs a la mar.

Seguidament vaig posar el telediario de TVE 1 de les 15.00. Aquí tot varen ser flors i violes. El locutor principal, instal·lat dins un vaixell de l'exèrcit des del qual es dirigien les operacions de neteja de les Illes Atlàntiques, va anar explicant com els voluntaris i l'exèrcit treballaven uns vora els altres ajudant-se mútuament amb gran efectivitat i sense cap tipus de descoordinació. No hi va haver intervencions de cap afectat que es queixàs de res i no varen dir ni una paraula del programa que havia ofert el Govern de les Illes Balears al Govern gallec.

Quina sort que tenim, vaig pensar, que ens arribi el senyal de TV 3! Quina informació deu arribar als castellans de la Meseta que no disposen d'un mitjà com aquest que els permeti contrastar les notícies?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris