algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
16°

Un batle per a Walt Disney

Em sona haver contat que un horabaixa, pocs dies abans de Nadal "de deu fer ja quinze anys", servidor em passejava per Palma amb el meu amic coral Vicent Calbet, menut, lleig, descuidadot, però amb uns arsenals de sensibilitat a l'esquena com no he detectat en ningú més, poeta o barber. Teníem la sensació de ser els únics polissons a bord d'un creuer on tot era artificiós, kitsch i hortereta: mostradors, somriures ciutadans, els paquets que transportava la gent, ornaments i, sobretot, l'inclement banda sonora de villancets en què inevitablement estava submergit el transeünt. Amb aquella veu prima i plena d'osques, en Vicentet va concloure que Nadal no és especialment desagradable, però que és una pel·lícula de Walt Disney que ja li havien fet veure quaranta vegades. La pel·lícula presenta cada any algunes novetats que, irremeiablement, la fan més insofrible. Enguany, si us heu passejat pel Born, hi haureu detectat els nous cossiols de fusa, que substitueixen els antics, de fang, i en els quals, en un atac delirant d'imaginació, s'hi ha dipositat aquests arbusts o plantes de fulla hivernal vermella, que també podem veure en els ribells, igualment de fusa, que adornen Jaume III. Per més que hom vulgui protegir el Born contra les vel·leïtats decoratives d'alguns nous rics que pasturen per l'Ajuntament de Palma, això no té aturai. El Born ja no el toquen amb noble mentalitat de jardiner ni amb voluntat urbanística, sinó que és com una cosa rara on alguns poden projectar la seva estètica decorativista més horteril. No té remei. Però la pel·lícula, aquest Nadal, presenta una altra novetat, nascuda d'una estètica molt semblant a la que inspira la decoració del Born: es tracta del gran cartell on apareix el batle Fageda, amb un nin al qual mostra Papà Noel o amb un Papà Noel al qual mostra un nin. El batle, intèrpret servidor, deu voler que, en un futur sense ell, en conservem una imatge de padrí bonjan i nadalenc. Li agradaria que el recordàssim així, però l'estampa resulta postissa, inversemblant, per més que el Papà Noel sembli possible i fins i tot creïble. No funciona el somriure municipal: no és translúcid, mostra més l'assaig del somriure, l'esforç, que no el mateix somriure. Però, ni que hagués estat un somriure de font clara, amb les remors de l'aigua en guaitar a la llum, el missatge final té massa llast com per ser contrarrestat per una imatge nadalenca. Aquesta imatge és el comiat d'un home que ha duit Palma, des del segon lloc en el rànking de ciutats espanyoles en qualitat de vida, al lloc vint"i"pico. Un home que ha entregat l'Eixample a la brutor, als renous, a les mil formes d'inhabitabilitat. Sobretot, és l'home del Bon Sosec: és així com el recordarem, no com aquest padrinet inversemblant a qui algú ha fet creure que havia de protagonitzar el Nadal ciutadà usurpant el lloc al cantant Jaime Morey, posem per cas, o a algú d'Operación Triunfo.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris