algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

La taulada

Quasi tots han llegit eJuli Cesar de Shakespeare, i quasi tots saben que no es pot sacrificar una generació a un sol home. Però ningú no té nassos de parlar en plural mentre una dotzena, units i juntant les mans per davall els mantells, escolten i assenteixen al voltant de la taula: «Jaume, no pot ser. Si tu ets el cap de llista perdrem i, a més, no tindrem cap possibilitat de pactar amb ningú. Jaume: Pel bé de tots, començant per tu mateix, et demanam que renunciïs a ser el candidat a president de la Comunitat Autònoma. Només si ho deixes amb dignitat s'acabaran els nostres problemes i tindrem per endavant un futur aclarit i net».

El problema és que dins la cúpula del PP ningú no té ara mateix el coratge de parlar i, fins i tot, de seure's a aquesta enyorada taulada, amb la qual tant han pensat alguns fins a convertir-la quasi en obsessió. Però no ho faran. Avui aniran a aplaudir al sopar nadalenc del PP. I després formaran files darrere en Jaume Morques encara que a alguns això els pugui costar haver de passar pel banquet pel cas Formentera, i a tots els altres quatre anys més a galeres.

El problema de l'actual PP és la manca de coratge. Quan el 1995 cau Gabriel Cañellas, Aznar i Madrid agafaren la dreta balear per allà on més mal fa. I no han amollat. Ni amollaran mai. Això, i no la caiguda de l'amo en Bie, és el terrible càstig que estan patint: els han prohibit moure's amb les seves cames i pensar amb el seu cap. Aznar posa el candidat. I quan toca. I punt. I si el candidat, com és el cas de Matas, diu que no ho vol ser i que desitja continuar fent carrera a Madrid, el fan callar i li diuen, sense contemplacions: tu pa' Palma. I si després hi ha taulada a Palma li demanen que renunciï, Madrid té nassos de venir aquí a tallar caps.

El PP balear és el partit de la por. Els ve a sobre una campanya electoral farcida de crispacions, en la qual Matas, sense adonar-se'n, acabarà convertit en un guerriller, disparant quasi a cegues i rebent pinyes de pertot. Ja és prou drama. Però hi ha quelcom pitjor: la tropa popular tremola davant la possibilitat de contravenir els desitjos i capricis d'Aznar.

I és que és tan gran el pànic que a la taulada imaginària que mai no es produirà, els dotze valents no veurien la cara de Jaume, sinó la mirada de caudillo de l'autèntic senyor castellà del primer partit de les Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris