algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Partit hegemònic o partit únic?

En una democràcia ben plantada, amb demòcrates d'avior, els partits polítics aspiren a ser hegemònics. En una democràcia borda, amb demòcrates que fan de la democràcia bandera de conveniència, hi ha partits polítics que aspiren a ser partit únic. Com es pot detectar aquest segon supòsit, es una pregunta que no admet respostes precipitades, en calent: com que ningú explicita l'aspiració a esdevenir partit únic, i com que estam obligats constitucionalment a presumir la innocència fins i tot de la immensa majoria de bandarres, molt fàcilment entraríem en conflicte amb la llei. Però sabem com podem intentar capturar alguns símptomes que, si bé no defineixen el supòsit en qüestió, ens ajudarien a explicar-lo. D'aquests símptomes, el més clar és l'exacerbació de l'autoritarisme com a substància per enterbolir la pau social. Enterbolir la pau social pot voler dir dur les coses a uns extrems que ens en resulti afectat el sistema nerviós. Aquests dies, José María Aznar posa a prova, un dia i un altre, el sistema nerviós dels ciutadans, que ens sentim reiteradament insultats, verbalment agredits en les persones d'aquells que, des d'un o altre àmbit de la vida pública, gosa criticar els actes i les omissions -més ben dit: viceversa- del govern del PP en l'afer, no més tràgic que esperpèntic, del Prestige -i deman perdó, si és preceptiu, per haver escrit el nom d'aquest expetrolier. La manera aznaresca de fer política intoxica greument la democràcia, degrada qualsevol idea de convivència pacífica, de diàleg com a eina d'apropament a solucions més justes per a tothom, sobretot en moments de crisis greus. Hi ha alguna cosa d'inquietant, d'irracional, en les reaccions d'aquest home, tancat hermèticament en el seus errors i dedicat sense escrúpols a avariar la dignitat dels seus adversaris polítics amb l'enfollida pretensió de negar tota visibilitat a un conjunt de fets dels quals ningú no el culpava. No crec que un home en el seu estat estigui en condicions de considerar el grau d'irresponsabilitat assolit i de comprendre fins a quin punt dóna exemple dels pitjors vicis polítics, els fecundats per l'autoritarisme, als joves que en algun moment hagin pogut somiar en l'activitat política com l'àmbit natural on creixen els ideals de servei a la societat. Aznar només dóna exemple continuat i temerari d'intolerància, que és un dels atributs dels règims de partit únic i dels seus governants. Cap jove espanyol ha pogut aprendre res de positiu, aquests dies, del comportament d'Aznar. Al contrari, en ell podem veure fins a quin punt el poder omnímode pot derivar en poder ominós, que pren la forma d'una espiral incontenible de violència verbal -en primera instància.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris