nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
11°

El «Xapapote» arriba a Son Servera

Imprescindible seguir parlant i escrivint de la tragèdia dePrestige, encara que sigui per fer una mica de teràpia davant l'esclafit d'imatges i sensacions que em superen minut a minut. La Unió Europea ha pres una decisió important sense cap dubte. Impedir que els vaixells monocasc transportin petroli pesant. Això, sí, amb l'oposició d'Anglaterra, Holanda i Grècia, que tenen massa interessos econòmics en el transport marítim com per deixar-se impressionar pel que ha passat a les costes de Galícia.

Ara bé. Si algú pensa que amb aquesta resolució dels ministres de Transport de la UE la feina està feta, va ben arreglat. El transport de mercaderies per la mar és un tema molt més complex i en què com sempre, els interessos econòmics juguen un paper determinant, que sovint se'n refot del medi ambient i les persones. La globalitat del problema no es pot abordar únicament amb iniciatives de determinades zones com el vell continent europeu.

Els països desenvolupats econòmicament solen felicitar-se per les normatives ambientals que aproven, com les restriccions de les emissions contaminants i altres mesures, que dificulten activitats productives «agressives» per l'entorn, o treball en condicions penoses. Però què passa en aquests casos? Que els inversors, especialment els més especuladors, desvien el seu capital cap a zones del tercer món, on no existeixen restriccions, i on els il·luminats polítics locals reben els contaminadors amb estora a peu d'avió. De fet, Àsia ha acollit els darrers 30 anys un increment espectacular de la producció industrial. Els països desenvolupats semblen no estar molt preocupats per la toxicitat de moltes factories o la situació de greu explotació dels treballadors, i si hi estan no tenen de moment alternativa a curt termini.

En el cas del transport marítim, la situació es prou semblant. Capital de països rics, emperò banderes de conveniència. Administracions com Bahames, que no posen cap problema a l'hora d'abanderar un vaixell antic, sense manteniment, i on la tripulació és explotada per un armador sovint d'origen grec.

Clar. Quan la merda esclata davant els nostres nassos, després sí ens preocupa, perquè ens fot el marisc. El transport marítim mereix, com tantes altres coses, acords globals de mínims on s'impliquin els països del Tercer món. Contaminar Galícia és greu, però no més que fer-ho a tres mil milles.

Mentrestant, a Galícia, les veus i les imatges dels pescadors i voluntaris han posat en evidència un govern incompetent, que de tant donar ordres a Televisió Espanyola que «aquí no ha passat res» s'ho ha arribat a creure, i no ha enviat material i dotacions a la zona fins que el fuel entrava fins a les entranyes dels municipis costaners gallecs. Llavors, Aznar ha deixat clar que la seva persona de confiança és Rajoy, a qui ha encarregat donar la cara. Quan Matas ha demanat «i jo què faig», li han dit que ell és a l'executiu per aprovar l'encàrrec del Pla Hidrològic, i a callar. I el PSOE, més implicat i reunit que el govern, i també que ell mateix quan governava i li passaven coses semblants. No hi ha res com estar a l'oposició per mostrar-se decidit i compromès.

El surrealisme del Govern estatal no supera en cap moment els il·lustres representants polítics de casa nostra. Per compensar tanta dosi de barra de la dreta espanyola, he triat un exemple «progressista» de la terra. Mentre els voluntaris netejaven la marea negre de Galícia, el govern municipal de Son Servera «descobria» que té una vertadera marea de ciment al municipi. I com ha estat això? Per obra i gràcia de la magnífica Agenda Local 21. Aquest instrument serveix especialment per aquells ajuntaments com Calvià, líders en la destrucció del territori, puguin posar sobre un paper com els agradaria que fos el seu municipi, per seguir després fent el mateix de sempre. Però clar, no vegis el que entretén això a la gent del poble, deu pensar algun malintencionat estratega. Arriben a pensar que hi ha democràcia i tot.

Senyors regidors de l'equip de govern de Son Servera: Deixin de fer comèdia, de crisis no resoltes, i de fer perdre el temps als seus ciutadans. Facin una política coherent, restringint el creixement al seu planejament, i, per què no, aplicant la llei en sòl rústic. A aquestes alçades de la pel.lícula, a Mallorca no li calen vídeos macos ni declaracions de bones intencions. Tenen instruments més que suficients per tancar l'aixeta de les llicències. El seu «xapapote» no és de fuel, sinó de ciment.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris