algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

«Nescafeïnat de màquina»

Un cafè era abans un cafè i pus. L'esperit coo -en anglès, «fresc», concepte-avançada defashion, de l'anglès «moda»- impregna ara fins i tot allò que no és ni pot ser coo. Un cafè no és coo. En ambients fashion, el cafè no s'usa. El cafè és una manera massa clàssica, diguem, de fer-se malbé la salut. I que cadascú entengui allò que vulgui. Sí, l'ortorèxia -una cosa així com «obsessió pels aliments ecològics»- també és coo. I qualsevol addicció estranya, ves si no. Idò això, que prendre cafè no ho és, de coo tot i que de vegades t'ho volen fer creure; no van per aquí, els tirs. La introducció de cafeteries amb cartes extenses de varietats diferents és un avenc en el mercat obert fa gairebé una dècada, però això és un altre tema que no té res a veure amb el bessó d'aquest racó de pàgina. N'hi ha que ja enyoren aquells dies en què un cafè era un cafè. Un tallat no existia -«tota la vida havia estat un cortado fins que entraren aquests del nivell ce»- i, com a molt, podies demanar un cafè amb llet en tassa o en tassó. Un senyor gran explicava un capvespre en una cafeteria clàssica de Gràcia (Barcelona, Principat de Catalunya) que tota la vida havia demanat el cafè amb llet en un tassó. Segons la teoria d'aquest geni que tocava el piano i xupava un puret apagat, en un tassó et posen més llet i et cobren el mateix. Per tant, hi surts guanyant. «Quan te'l posen en tassa, t'enganen». Teories de postguerra, potser, de quan realment miraves què pagaves. Segur que no deu entendre que avui, al món avançat -tret d'aquesta part del món avançat que no existeix, on vas a parar, i anomenam, eufemísticament, quart món, com si fos d'un altre planeta-, ningú no menja per fer passar la gana ni vesteix per abrigar-se -«ja arriba Nadal, tasseta de consciència barata?». Per això no queda bé valorar els restaurants per l'abundant de la racció ni les camises per la resistència de la tela -«da-li cebes». Res, allò del cafè: va arribar el cafè soluble, i podies demanar un cafè de sobre, vulgo «nescafé», com el iogurt és un «danone». Però allò que realment va emmerdar el tema en les cafeteries populars va ser l'entrada del descafeïnat mòlt. Vulgo, «de màquina».

-Posi'm un descafeïnat de màquina.
-De sobre o de màquina?
O bé: «Posi'm un nescafeïnat»
-Haurà de ser de sobre, que la màquina se'ns ha fotut.

Les variacions són infinites: «Un tallat descafeïnat de sobre».

-M'heu demanat un nescafé de màquina, no és vera?
No cal desbarrar per ser hilarant: «Un cafè amb llet descafeïnat amb la llet natural semidesnatada amb calci, si pot ser en tassó, dos sobres de sucre de canya, més llet que cafè.» No si...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris