algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

Allò que es pot i allò que no

En el recent i primer debat de política general de Mallorca es va tornar posar de manifest un element important en la discussió sobre la tasca de govern. I aquest element és de difícil definició i molts de pics ens passa desapercebut, però és bo que l'intentem identificar. Quan es debat a una institució i es passen comptes, aquest debat o passar comptes es pot fer des de dos punts de vista. El primer punt de vista seria fer el debat o passar comptes des de les competències que té la institució. El segon punt de vista seria fer el debat o passar comptes des de la situació real del país més enllà de les potestats que sobre aquesta realitat té la institució. La veritat és que moltes vegades la frontera entre aquests dos punts de vista és molt boirosa, i sempre s'acaben barrejant. Així, si un dedica part del seu discurs a constatar el maltracte que rep aquest país de Madrid, per a alguns estarà fugint d'estudi, però ¿es pot parlar de la situació econòmica i del benestar de les famílies sense tenir en compte el poder de l'estat? Perquè clar, si per una banda no es pot parlar de Madrid, perquè no és l'objecte del debat, resulta mal de fer parlar de la situació general, perquè la situació general no només és fruit de la política de l'ajuntament, o del consell, o del govern, o de l'estat, o d'Europa, és fruit de tot plegat, si bé no en el mateix percentatge. Som dels que pensen que els debats generals han de ser sobre la situació del país, per això he parlat de debat de política general de Mallorca, i no sobre la situació de la institució, per això no m'agradaria que es digués debat de política general del Consell. Per tant, és lògic que es parli del que fa el Consell, i del que no fa perquè no hi té competències però que és una cosa que afecta la vida diària de tots els mallorquins. Aquest enfocament, però, no convé als partits centralistes, i no els convé per la senzilla raó que fa aflorar el sucursalisme i el menyspreu amb què ens tracta el centre. Per al PP i el PSOE el debat aquí ha de ser sobre els aspectes materials de la nostra competència, i sobre la quantitat pressupostària assignada per a la seva gestió. Per als nacionalistes òbviament aquest debat s'ha de produir, però és un debat coix si no té en compte que sobre la matèria hi actuen altres administracions i que la quantitat és absolutament magra. I de vegades no es tracta només de reclamar més poder polític i financer, de vegades es tracta de reconèixer que determinades decisions exteriors condicionen o interactuen amb les decisions pròpies i, per tant, cal posar en discussió l'encert o equivocació de les decisions exteriors, perquè aquests debats no són únicament per fer balanç de la pròpia gestió, sinó per fer balanç de la situació. I no es tracta de cercar culpabilitats, es tracta que tothom assumeixi les pròpies responsabilitats. El PP ja fa anys que practica una estratègia simplista, aquesta estratègia consisteix a sostenir que tot allò bo és gràcies a ells, quan en Canyelles governava capitalitzava totes les xifres macroeconòmiques positives i culpabilitzava els governs González de tot allò dolent que ens succeïa; ara, segons la versió popular, tot allò dolent és culpa d'Antich i tot allò bo del Sr. Aznar. I jo dic, si el turisme anàs malament seria un fracàs de qui fa política turística, i política turística tant en deu fer la Conselleria del Govern Balear com la Secretaria d'Estat del Govern Central. Ens hem de fixar bé, resulta que el mal disseny del repartiment territorial del poder no només ens maltracta, pagam molt i rebem poc, sinó que a més no ens permet visualitzar amb exactitud els responsables. El que volem els mallorquinistes és que la responsabilitat sigui únicament nostra, de fet, quan es va declarar que determinades matèries eren de la nostra exclusiva competència pensaven que així seria, la realitat però, no ha estat així, l'estat s'ha inventat títols d'intervenció sobre una qüestió que ja no era seva i, en conseqüència, cal denunciar aquest poc respecte al nostre marc d'autogovern, i d'això també es pot parlar, se n'ha de parlar.

Josep Melià Ques, missèr

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris