nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
12°

L'Uemillorquinisme

En ocasió de la passada Diada d'UM, el 12 de setembre, en aquest espai se deia que s'intuïa darrere de tot el muntatge la lenta, progressiva i inaturable ascensió del vertader caràcter fundacional de la vertadera nació dels «uemillorquins» (que són, naturalment, els vertaders i per tant bons, millors, mallorquins els quals, clar, són el producte de la simbiosi vertaderament natural de les tres naturaleses vertaderament essencials, Ella, ells i UM, en Una, que és el seu vertader Consell) que tenia tal acte. Res del 31 de desembre dels catalanistes, res de la Constitució de 1978 dels constitucionalistes, res del Consell General Interinsular de juliol de 1978 dels autonomistes. Res de ningú. La Diada d'UM com a cristal·litzadora de les vertaderes essències personalitzades en la Vertadera Presidenta del Vertader Govern de la Vertadera Mallorca, Maria Antònia Munar. S'aventurava en aquell article que potser, segons anassin les eleccions del maig pròxim, la vertadera nova realitat prendria més consistència i nitidesa a la Diada de 2003. Com sempre tractant-se d'UM, l'anàlisi va foradar estrepitosament. Només tres mesos després ja s'ha donat la passa decisiva. El debat sobre Maria Antònia Munar que UM preparà en el seu Consell despús-ahir en va ser la demostració. Ho va dir Ella. «Quan d'aquí a uns anys tots els aquí presents siguem padrins i padrins, ens sentirem orgullosos d'aquest dia històric perquè aquest Debat, amb l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Consells, és la recuperació de l'autogovern dels mallorquins i mallorquines d'ençà del Gran i General Consell». Llàstima que les dotzenes de cadires buides i la sala de premsa de les grans ocasions sense una ànima, no acompanyassin el vertader acte amb un vertader bany de masses. Però com és sabut, els bons sempre són pocs al principi. Ja ho deia (amb perdó) Lenin, allò de l'avantguarda del proletariat. Això sí, ni Lenin ni els demés rojos tengueren mai l'elegància i generositat, en les commemoracions de les seves dates fundacionals, que sí tengueren els organitzadors del Vertader Primer Dia del Vertader Govern dels Vertaders (i «eres») Mallorquins (i «ines») de disposar pel públic, absent, un continu servei de càtering des de mitjan matí al vespre, que si bé no tingué «uemillorquins» que se'l menjassin i beguessin, a l'odiosa legió de periodistes avorrits en el Dia de la Recuperació els feren un bon servei. Tal Vertadera Jornada Històrica serví, a més, per beneir els ja intuïts trets característics de l'«Uemillorquinisme». Ella novament. «Ja no és possible que amb els vots de diputats d'altres illes res se'ns imposi als mallorquins» (òbviament, a les «ines» tampoc). Perversos que són els menorquins (i «ines») i pitiüsos (i «üses») que sempre han ofegat els Vertaders (i «eres») Mallorquins (i «ines»), com ho demostra La Vertadera Història. S'ha acabat, doncs, l'odiós centralisme d'Eivissa, Maó, Ciutadella i Sant Francesc Xavier que, com hauríem de saber, ens ha subjugat als mallorquins (i «ines») des de... home, això encara un servidor no ha estat il·lustrat sobre quan començà el centralisme aquest, però el que és segur és que s'acabà, així ens ho va dir Ella, amb el Seu Vertader Govern. I perquè no quedàs cap dubte de a qui els «uemillorquins» han d'agrair la Gran Recuperació, les Conferències de donya Maria Antònia i del seu profeta, don Miquel Nadal, («no se pot superar el dit per vostè...» sentencià al començament de la seva intervenció) bé que ho deixaren clar: «el meu Govern» deia Ella, «el seu Govern», deia ell, referint-se, clar, a Ella. Que els quatre catalanistes aquests del PSM se pensin que són part del Vertader Govern pareix que no és més que una vertadera pura operació de vertader autoengany perquè els al·lotets tenguin una jugueta i callin. En fi. Ja ho sabem. Dilluns dia 9 de desembre de 2002 (el calendari oficial encara serveix, però...) recomençà la Vertadera Història. I sí, val, se pot comentar amb molta de mordacitat, ironia, crítica o inútil suficiència però el que val, val: i això és que UM amb 3 diputats humilia els 30 restants i aquests encara li donen les gràcies. Això és el vertader estat de la política mallorquina, i balear. Que UM i Munar se'ls berena a tots com vol a canvi d'una oliveta per a cada un perquè estiguin contentons.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris