algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
17°

Bulma

Bulma és el nom d'un personatge de Dragon Ball. Es tracta, crec, d'una joveneta petita, bella i guerrera. Qualitats que semblan haver inspirat el nom de batalla d'un dels grups d'usuaris de Linux més actius del moment: el col·lectiu autoanomenat «Bisoños Usuarios de Linux de Mallorca y Alrededores», és a dir, BULMA, i que es reuneix de forma permanent a l'entorn d'una plana web http://bulma.lug.net que serveix als seus membres com a lloc de trobada virtual en el qual poden intercanviar experiències, informacions i opinions sobre el Linux i tot el món del programari de codi obert. De tant en tant fan trobades en el món real (kedades, que en diuen) i tenen debats vius i oberts, com per exemple quan varen discutir i acceptar una proposta de normalització lingüística del seu nom i que ara també els permet descriure's com el grup de «Bergantells Usuaris de Linux de Mallorca i Afegitons», tot conservant el seu estimadíssim acrònim de BULMA. Avui per avui, el sistema operatiu Linux és un dels màxims exponents de la manera de fer les coses pròpia del món del programari de codi obert, vull dir, el codi font dels programes és accessible per tothom, que el pot fer servir, copiar i modificar al seu gust, amb l'única restricció que els canvis han de romandre oberts a tothom. No tenc intenció avui de parlar d'aquesta tendència en el món informàtic que genera molta controvèrsia, ja que és vist amb prevenció per determinats sectors comercials del món del programari, començant per Microsoft; en tant que són també moltes les persones i sectors d'activitat que hi veuen una manera diferent de fer les coses i que, en segons quins aspectes, és millor que moltes de les aproximacions propietàries. Fet i fet, ja hem comentat alguna vegada que des de Microsoft titllen el programari obert com a antiamericà i contrari a la cultura i maneres de fer del món capitalista, en tant que no són pocs els que opinen que la manera de fer característica del món del programari obert és més propera a la metodologia científica tradicional, en la qual el procés de revisió entre iguals proporciona una de les vies més importants de validació dels progressos.

Aquest cap de setmana passat, coincidint amb la Balearikus Party al Poble Espanyol de Palma, i organitzades per BULMA, l'associaó Balearikus Party i GIT Consultors, amb el patrocini del Consell de Mallorca, entre d'altres, han tingut lloc les primeres jornades sobre programari de codi obert i empresa. En elles, experts reconeguts d'aquests mons han donat la seva visió sobre les possibilitats presents i futures d'aquest programari a l'empresa. No ha faltat debat i controvèrsia, com escau a una comunitat que, des dels seus orígens, no li ha quedat més remei que explicar a tort i a dret el perquè de les seves opcions, així com llur viabilitat i conveniència. Els membres de BULMA, com els de la majoria de tots els grups d'usuaris de Linux, tenen l'esperit característic del voluntariat, al qual cal afegir la seva no gens menyspreable destresa tècnica. És així que han pogut retransmetre, com si res, totes aquestes conferències en directe (i en diferit) a través d'Internet. I heus aquí que una de les controvèrsies que aquesta transmissió ha generat ha vengut del fet que algunes intervencions eren en català, la qual cosa ha provocat l'aparició, en un fòrum d'Internet, d'amargues i, de vegades violentes, queixes de mesetaris a ultrança. No han faltat les habituals mostres d'ignorància supina de gent que encara no sap que el català també és una de les llengües oficials de la nostra comunitat, com tampoc la reivindicació aquella tan vella que per què la majoria de castellanoparlants s'han de plegar a les conveniències d'una minoria que no entén ni accepta que això de la globalització passa per fer servir només la llengua de l'imperi. Ara bé, a mi em va deixar bocabadat un missatge que anunciava que es començava així, parlant en català, i s'acabava posant bombes. Menys mal que hi va haver algú, un «pobret xerrador» que li va pegar un toc de Constitució (això passava justament l'endemà del seu dia) i un altre d'Estatut, ensems que li demanava si tenia alguna altra al·legació constitucional per fer. Per descomptat que aquest no va ser l'únic missatge de suport per a l'opció plural i constitucional, bastants de procedents de l'Espanya profunda. Tanmateix aquests fets em van permetre entendre i confirmar, més si cal, amb tots els ets i els uts l'amarga queixa sobre el desconeixement que molts tenen de la realitat lingüística de les Illes que denuncia l'article d'en Llorenç Capellà publicat justament el diumenge passat a aquestes mateixes pàgines. Ensems vaig tenir clar que, més enllà de continguts tècnics, les Jornades de BULMA també havien servit perquè alguns indocumentats es poguessin assabentar d'aquesta realitat. I és que no és qüestió de perdre cap altra calada.

Llorenç Valverde, catedràtic de la UIB

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris