nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 10°
19°

Ni contigo ni sin ti

Una nota publicada fa un parell de dies a DdB, insinuava que a Jaume Matas se'l va nomenar ministre per enrobustir-lo políticament de cara a les pròximes eleccions autonòmiques. Si fos així, no hauria passat res d'inèdit: governs de tots els colors han «premiat» derrotes autonòmiques amb ministeris reconstituents. Però Jaume Matas no ha tengut gaire sort. Amb la millor intenció, ha comès errors de bulto en projectar algunes millores per a les nostres illes, com va ser el cas del passeig marítim a ses Covetes. La compra de Raixa no obtengué els aplaudiments que per ventura mereixia. D'altra banda, el govern al qual pertany no ha atenuat gens els greuges comparatius que sentim els illencs. No podem dir que se li hagi fet cas en els indubtables intents de beneficiar aquesta comunitat. Amb ell en el consell de ministres, als illencs, representats en el nostre Parlament, se'ns ha tractat amb una hostilitat irracional, canalitzada, sobretot, per la guerra central contra un impost la necessitat del qual hauria d'avergonyir el govern de Madrid: que una comunitat com la nostra estigui tan mancada de recursos, només s'explica si tota ella és el botí d'un abordatge frenètic. Per a un polític que estima el seu país, ha de ser molt frustrant el seu pas per un ministeri sense haver pogut millorar gens les nostres condicions generals de vida, les grans infraestructures, les nostres comunicacions. A la llarga, Jaume Matas hauria estat víctima paradoxal d'una operació iniciada per prestigiar-lo políticament davant els illencs i preparar-li el retorn triomfal. Què ha passat? No ho sabrem mai, segurament, però els que l'assegueren al despatx de Madrid no han fet un seguiment acurat del projecte inicial. No li han dedicat l'atenció que requeria el cas. Per si no bastava, els esquits de les marees negres han acabat d'afeblir la seva figura de ministre mediambiental, i podem ben pensar que ell no ha fet més que interpretar com millor sabia els desigs de l'esfinx. Qui sap si li ha mancat una punta de coratge per pensar pel seu propi compte i per actuar en conseqüència. Perquè l'operació acabàs de la pitjor manera possible, ara tenim un Jaume Matas del qual tothom pensa que desitja quedar a Madrid, la qual cosa defineix una situació perjudicial per als interessos del seu partit sigui quina sigui la solució final: si torna, quina il·lusió pot generar un candidat a pesar seu? I, si no torna, inevitablement el successor esdevindrà succedani resignat a causar un efecte merament placebo. En qualsevol cas, per al PP els illencs hem esdevengut un contratemps, i aquest és un rol trivial i desagradable. Que aquesta situació es doni en un país com el nostre, amb tantes d'arrels conservadores, amb un pòsit cultural que en gran mesura podria ser reivindicat per la dreta com l'herència més noble, posa en relleu fins a quin punt aquesta dreta és, en gran mesura, purament sociològica i s'ha constituït en arremolinar-se entorn d'interessos desproveïts de qualsevol ressò ideològic. Si aquesta xacra la pateix tot el país, segurament els paisans que més la pateixen són els conservadors que entenen la política com una pràctica derivada d'una filosofia de la història.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris