nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

Quadern de viatge

Diumenge, 24.- Atès el fet que les nostres forces són escasses, cal abocar imaginació en el contraatac. Al projecte del govern central d'estimular amb rebaixes fiscals els treballadors peninsulars sense feina que vulguin venir a no treballar a les Illes, estratègia rere la qual s'amaga la intenció d'impulsar la immigració amb finalitats electorals a mig i llarg termini i, alhora, la possibilitat d'imputar, si convé, els augments de l'atur al govern autonòmic, podríem oposar el pla d'incitar el trasllat dels delinqüents a la capital del regne, assumint les despeses del viatge si fóra necessari, la qual cosa potser no és del tot original, però sí contundent. Però, ai las!, per un moment m'havia oblidat de dos detalls: que ells això ja ho fan i que els grans delinqüents professionals ja són tots allí, ben situats i amb cobertura legal, i només podríem enviar-hi afeccionats, xorissos que no estan a l'alçada de la nostra renda per càpita, la qual cosa invalida la idea. Haurem de seguir pensant.

Dimarts, 26.- Benvolguda senyora: el seu homòleg en la presidència de l'estat ja sap que no som una colònia d'Austràlia, i molt manco d'Amèrica, car té la certitud absoluta que som una colònia d'Espanya, la qual cosa vostè no ignora, tot i que usi la ironia en la carta que li ha tramès per fer-li avinent no només el maltractament que rebem, sinó per recordar-li que amb aquesta actitud mesquina dificulta la possibilitat d'establir futurs pactes de col·laboració per tal de culminar l'espoli. No oblidi que vostè, fa temps, fou còmplice, i fins on sabem tampoc no descarta tornar-ho ser, de les polítiques imperials del partit que ara comanda allà quan comandava aquí.

Dimecres, 27.- Tots els projectes empresarials seriosos comencen per elaborar un pla de viabilitat econòmica. És lluny de la meva intenció intentar establir paral·lelismes entre empresa i nació i, això no obstant, tant l'una com l'altra estan subjectes a pressuposts per equilibrar ingressos i despeses. En ambdós casos és essencial que els ingressos siguin majors que les despeses, car d'això depèn la seva supervivència o, si més no, la seva solvència. En el cas de les nacions, tots els ingressos provenen dels imposts que paguen, directament o indirecta, els ciutadans, els quals tributs reverteixen en millores estructurals o de serveis a la comunitat. Gairebé tots els habitants d'aquestes Illes tenen la convicció, la sospita o la sensació que paguen molt més del que reben a canvi i que els nostres diners s'usen en altres indrets de conveniència, dotant-los de millores de les quals nosaltres freturam. Molt sovint surten notícies que quantifiquen el desequilibri, però són xifres que no matisen les circumstàncies i la seva procedència sol ser interessada, vull dir que fan servir la informació que més afavoreix els seus arguments.

Si és cert que allò que avui és impossible, demà pot ser probable, fóra del tot convenient un exercici de fe en l'esdevenidor i, sobretot, fóra necessari un estudi rigorós, professional i absolutament objectiu sobre la vertadera i real situació financera d'aquesta nació insular. Cal saber amb exactitud com ens afecta, econòmicament, la dependència de l'estat, fins a quin punt ens perjudica, o ens beneficia, pertànyer a una estructura central que decideix per nosaltres el destí de les contribucions que aquí es recapten. Suggereixo un simulacre comptable d'independència fiscal per tal d'establir un diagnòstic fiable, no sotmès a interpretacions. Els números tenen una tossudesa que ultrapassa el desig. I un cop realitzada l'autòpsia, vull dir l'auditoria, difondre els resultats d'una manera senzilla i planera, entenedora per a tothom. Així les intuïcions podrien substituir-se per coneixements i les especulacions, per dades concretes.

Aquest suggeriment pot semblar una exercitació ociosa, àdhuc inútil, atesa la circumstància que, siguin quines siguin les conclusions finals de l'anàlisi, la nostra actual capacitat de maniobra frega el zero per cent. Això no obstant, mai no és una pèrdua de temps començar a construir una nació possible, engegar les tasques que condueixin a fonamentar futures decisions, engrescar tots aquells que creuen que la independència és un dret, però també tots aquells que pensen que la dependència és un greuge, àdhuc tots aquells que saben que el destí de les persones és a les seves pròpies mans, mentre tenguin mans.

Lluís Maicas, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris