algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

El 'Prestige' i la fragilitat de les Balears

En Paco, mariner dels de veritat, gallec, oficial de vaixell, va recalar a Mallorca, s'hi quedà i hi té una simpàtica família. Tot i que té una professió relacionada amb la mar, se li nota que, en ocasions, l'enyora com a professional que és. Una conversa amb ell sol derivar de manera inevitable cap a una qüestió molt interessant, la dels vaixells amb bandera de conveniència. Ens sol contar l'escàndol en què consisteix aquesta fórmula de noli, l'únic avantatge del qual és l'abaratiment dels costs i els immensos guanys per a l'armador. Bandera de conveniència i tragèdia no tan sols rimen en assonant. Massa sovint l'associació dels mots és ben real, com ha succeït en el cas del Prestige. El doctor del departament de Química de la UIB, Ramon Bergueiro ho recordava dijous passat. Per minvar el nombre de abocaments de petroli el primer que s'hauria de fer és acabar amb les banderes de conveniències, «un objectiu molt difícil», afegí. M'ha estranyat molt la distància amb què des de les Balears hem observat la història del «Prestige». La solidaritat hi és, però no la percep com el resultat d'un terror que podríem compartir. No sé si hi ha molta de gent que s'hagi aturat a imaginar què hauria significat el naufragi d'un petrolier davant les nostres platges. Crec que parlar de ruïna econòmica i ecològica no faria honor a la situació. Tot, literalment tot, s'aniria en orris. M'ho comentava, també dijous, un altre amic, en Xavier Seguí, com és estrany que no hàgim experimentat aquesta sensació de fragilitat encadenada a la ràbia contra els responsables de fets com aquests. Res, llevat de la superstició optimista, ens allunya de Galícia. Diumenge passat La Vanguardia publicà un reportatge sobre els abocaments de petroli al mar «catalanobalear»: dues mil tones a l'any. Les dades, acompanyades d'un preocupant gràfic, provenien d'un estudi de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els autors les atribuïen «a la laxitud d'Espanya en el control de la contaminació marina», ja que les quantitats de petroli registrades superen les d'altres zones estudiades, com Marsella, el Bàltic, el mar del Nord. El reportatge assegurava que la major part dels abocaments es realitzen en la ruta Barcelona-Mallorca, on els petroliers aprofiten la nit per netejar els contenidors. Per desgràcia, no és curiós que les veus habitualment més preocupades pel nostre futur econòmic i, per tant, per l'estat de les platges no hagin fet sentir la seva cridòria més que solidària amb els gallecs. Ja no astora que no s'apliquin ni tan sols allò que la caritat ben entesa comença per un mateix. En el seu discurs, l'ecologisme se sol presentar com a una cosa d'il·luminats amb més bones intencions que seny. S'estenen en consideracions sobre la sensatesa de compatibilitzar el desenvolupament amb la conservació. Després, quan arriba un «Prestige» no hi ha res a desenvolupar ni res a conservar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris