algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Educació, PSIB i PSM

La conselleria d'Educació serà, possiblement, l'àrea de gestió que esdevengui l'exemple en el qual es pugui resumir tot el Govern. Per una banda, l'estricta gestió. Per l'altra, l'aprofitament, o no, político-electoral. I, en tercer lloc, les disputes entre els mateixos partits del Govern.

Quant a la gestió, la Conselleria de Damià Pons (PSM) haurà estat la més brillant de tot l'executiu, amb diferència. Però no es veurà. És més, probablement sigui la que més intensament haurà decebut. Contradictori i paradoxal. I, sobretot, serà injust. Però és així. El mateix conseller ho intueix. Fa dos mesos, en una entrevista, deia que «si fos per la feina feta» el seu partit obtindria un excel·lent resultat. Perquè, doncs, el condicional? Perquè sap que el risc que se li demani més del que ha fet, que és moltíssim, acabi per resumir la gestió en decebedora. I ho serà, ho és ja, a ulls de no pocs professors i mestres, així com, també, de no pocs pares d'al·lots i nins. El drama, per a l'equip de la Conselleria, és que els seus «clients» no tenen cap referència comparativa, perquè és la primera legislatura completa amb competències. A més, ha coincidit amb un brutal creixement d'alumnes, amb una immigració enorme, i amb unes necessitats pressupostàries creixents i unes disponibilitats insuficients. La Conselleria ha fet molt, però com que mai és suficient, pares d'alumnes i professors troben que no basta i en responsabilitzen Pons. La crueltat afegida serà que aquests que ara el critiquen, passada una legislatura amb tota probabilitat l'enyoraran. I aquest factor és el que preocupa en el PSM. Que l'excelent gestió pugui tenir, paradoxalment, un aprofitament polític nul o, pitjor, negatiu. N'hi ha que n'estan tan convençuts que asseguren que va ser un error ocupar una conselleria tan complicada, que augurava que per bé que es fes el resultat no podria brillar, i que hauria estat lògic que es menjàs el «marró» el partit que ocupa a la vegada la presidència, el PSIB. Per altra banda, no falten tampoc els que pensen, la qual cosa irrita sobre manera el conseller, que Pons ha tingut una gestió «excessivament» institucional i poc partidista. És un comentari recurrent injust perquè el que s'ha fet, i com s'ha fet, és el millor que es podia fer; altra cosa, això és ver, és si s'havia d'agafar o no la responsabilitat, però això, al cap i a la fi, és la decisió de tot un partit, òbviament no imputable a Pons. I aquesta decisió originària i les conseqüències, ara ja visibles en el sentit de tot el comentat, duen al tercer factor, com és la guerra o disputes electorals entre partits del Govern, en aquest cas PSIB i PSM. Una vegada repartides les àrees de responsabilitats, el juliol de 1999, els socialistes ocuparen, a la Conselleria d'Educació, la Direcció General d'Universitats, i assumí el càrrec Martí March. Semblava una direcció general inútil, de rendabilitat política zero. I el resultat ha estat tot el contrari, els rèdits de la qual ja es veuen. March tenia la responsabilitat de tranquil·litzar les relacions amb la cúpula oficial de la UIB, que no eren bones al principi, i ho aconseguí. Per altra banda, la penetració de l'antiquisme en el món universitari era d'interès estratègic. Efectivament, quan Antich i els seus antics (ja no ho són tant) amics (Antoni Garcias, Antoni Roig, Damià Cànoves...) guanyaren la nominació (1998) i llavors es trobaren amb el poder (1999) estaven tot sols. D'aquí l'Operació Antich (entre d'altres objectius per fer «amics», és a dir col·laboradors) a la qual es sumà de forma paral·lela (sense mesclar-se) la tasca de Martí que ha sabut anar conrant a la UIB per a l'antiquisme, recollint ja els fruits en el sentit que el futur rector serà antiquista i que són no pocs els il·lustres acadèmics que estan disposats al sacrifici en bé del país en la segona legislatura d'Antich. Si abans no tenien amics, ara ja els comencen a sobrar. Tot plegat és una paradoxa. A la conselleria més difícil i important el PSM fa una gestió excel·lent, però corre el risc que li sigui contraproduent, i la part que semblava manco útil, en mans del PSIB, podria ser la que servís per obtenir per a l'antiquisme els majors rèdits.

Miquel Payeras

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris