bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

El retorn de Pla a Menorca

Josep Pla ha tornat a Menorca. La Fundació la Caixa ens l'ha majestuosament projectat sobre la nostra geografia, tot fent-li proclamar: «Sóc un illòman». Supòs que la nostra cultura, tan estimable com a vegades desatenta, no li ho reconeixerà prou. Ni prou fort. Pla va trobar-se posseït per una embriagadora, una inefable illomania. La va experimentar tota sa vida, des del primer dia que posà un peu a les Balears. Ell mateix havia confessat que sentia com una mena de malaltia incurable d'atracció per les illes, i en concret pel nostre menut arxipèlag, per com, en el seu esperit, les Balears i Pitiüses actuaven d'eco de la seva pròpia identitat mediterrània, catalana i empordanesa. Vull dir que li reflectien les seves arrels atàviques de mars blavosos de còlera fàcil, de pagesia fonda indomenyable i de tramuntanes isardes.

La Fundació la Caixa ha portat a Menorca, en la darrera escala balear, una acurada exposició que, amb textos i imatges, reconstrueix l'atmosfera menorquina de què està imbuïda l'obra copiosa de Pla, integrada, com és sabut i notori, per una quarantena llarga de toms i 30.000 pàgines impreses.

En una tan extensa i diluviana producció literària, és natural que hi trobem tota mena de flaires, d'ambients i de cultures. En efecte, l'obra de Pla és italiana i francesa, nòrdica i anglosaxona, cubana i sud-americana, de l'Orient Pròxim i novaiorquesa, soviètica i empordanesa, catalana i madrilenya. Dins aquest marc de literal mapamundi, no hi ha pas dubtes que la catalanitat hi és sistemàticament i genuïna. Si alguna cosa important cal atribuir-li, al capdavall, és la seva condició catalana insubornable, prèvia a qualsevol altre tret. Però bé, la varietat immensa i aclaparadora no impedeix -més aviat ho afavoreix- que l'obra també pugui ser tinguda per balear, no en el sentit de conjunt harmònic (que no ho hem estat mai), sinó en el sentit d'unes illes que, de cap a cap, formen part de l'àrea lingüística catalana. A partir d'aquesta base general -que és gairebé un axioma històric-, la descripció planiana del nostre territori i de les nostres personalitats apareix perfectament separada per illes, una a una, sense caure mai en visions unitàries, compactes, d'uniformitat robòtica, diríem. És a dir, que, en aquest sentit, no crec que puguem, en rigor, parlar de l'obra balear de Pla. Més aviat pertoca de referir-se a l'obra mallorquina, l'obra menorquina i l'obra pitiüsa de Pla. No és, en absolut, que aquest escriptor aspirés al foment d'una qualsevol divisió interna de les Balears -o de fractura, per emprar un mot més traumàtic. No ho féu mai. En realitat, enfocà la seva producció des de la fidelitat a la personalitat de cadascuna. I dit açò, cal afegir-hi tot d'una que les visions així juxtaposades les feia integrants, indiscutiblement, dels països catalans, sense establir-hi ridícules fronteres lingüístiques, o d'altres febles arguments d'aquells capbuits que, negant l'origen, es neguen prístinament a ells mateixos. Però, en fi, desem aquesta mena de pòsit social.

És per aquesta interpretació del que som els balears que l'exposició no ha portat exactament els mateixos continguts en el pas per Palma, Eivissa i Maó. I no és perquè jo sigui menorquí, però crec que pertoca de confirmar que la menorquinitat de Pla era més intensa que la seva mallorquinitat, o la seva preferència pitiüsa. Sovint s'ha volgut argumentar-ho pel tòpic de la comuna presència de la tramuntana al seu Empordà natal i a la balear menor. No ho negaré. Ara bé, pens, més aviat, que la seva preferència menorquina era deguda a la Menorca que hi trobà: una Menorca que combinava el món liberal, obert i intel·lectual de Maó, amb el món tradicional pur, més tost intacte, de Ciutadella. I, és clar, açò és, en definitiva, el que havia constituït la seva màxima aspiració en aquesta vida: ser un català precís, un localista irreductible i pagès, sistemàticament obert al món. És a dir, combinar universalitat i localisme -una sàvia trena de born i món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris