nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
18°

La malcriança dels infants

Som mestra d'educació infantil i sovint em relaciono amb bastants companys i amics de professió, i parlem de la nostra tasca amb els infants de tres a cinc anys i alguns de primer cicle de primària. Darrerament notem i ens sorprèn veure com de cada any són més els petits que van retardant el seu procés natural. Com se'ls fa cada cop més incapaços de viure la vida per si mateixos, experimentar i gaudir amb alegria la quotidianitat de les coses més senzilles i naturals, com és escultar un conte, jugar o cantar cançons. Tot els suposa un esforç que no estan disposats a fer. Els costa tant motivar-se, que alguns restarien la major part del dia mirant el que fan els altres, si la mestra no els anés darrere per fer-los fer coses que ja haurien de fer ells mateixos amb autonomia...
Els percentatges d'alumnes que segueixen amb naturalitat les activitats pròpies de cada grup són mínims. De cada cop menys, és ben trist.
Coincidim que darrerament, de cada grup de vint-i-dos, vint-i-cinc alumnes, només trobem uns vuit o dotze alumnes disposats a participar i a col·laborar amb les tasques, adquirir hàbits i anar madurant fent l'esforç de créixer dia a dia. Presenten les naturals mancances pròpies de la seva edat i naturalesa, però amb aquestes estem. Als altres, les famílies no tenen temps per educar-los, no en saben o no hi posen prou interès, i els deixen créixer fora valors sòlids, ni límits, ni petites responsabilitats, però exigint sempre als altres que els donin fet el que els pertoca fer a ells. Sovint els pares no vénen ni a les reunions, ni a les tutories que es fan a l'escola, ni et volen escoltar. Això sí, a la porta del pati es queixen prou.
Fixeu-vos amb alguns petits detalls del que passa als vostres fills.
Hi ha uns percentatges de dos a deu infants per aula, que encara s'alimenten un cop o dos al dia amb biberó (de cinc anys també). Les mares ho disculpen dient que l'infant no vol mastegar perquè té son o està cansat. També per dinar els ho donen tot a la boca, faltaria més. Fora esforços.
De tres a dotze alumnes per aula, encara no utilitzen bolquers per dormir (de cinc anys també, i alguns de sis i de set). A la classe els costa controlar-se i sovint no saben anar a temps a fer pipí. Pensar-hi i pujar-se i baixar-se els calçons fora ajuda també suposa un esforç per a molts. De tres a quinze alumnes de tres i quatre anys xuclen xumet a casa seva (alguns han intentant portar-lo a l'escola). A la classe, molts es xuclen la roba, les joguines, les pintures o els dits... Viuen a dos carrers de l'escola, però els porten en cotxe, cotxet o en braços dels pares. Tots saben i poden caminar, no tenen cap deficiència, però els suposa un esforç més.
De vint-i-dos nins de tres anys, només cinc foren capaços de pelar una mandarina, tres un plàtan i tres una castanya. No tenen força als dits, ni a les mandíbules o els fa mandra fer-ho. I a la classe els costa mantenir la pintura per dibuixar i pintar. És clar, són mandrosos per fer tasques manuals senzilles (esquinçar paper, retallar, aferrar...) Es cansen de seguida. A la gran majoria els costa posar-se i llevar-se l'abric i la bata, i la mare o la padrina els el posa, no fos cas que l'infant n'aprengués. Això sí, a la mestra li diuen que a casa s'ho posa sol, o se l'emporten davall el braç i el tornen a la sortida, perquè no li facis posar a la criatura, i es rebel·li o plori.
Hi ha dies que alguns vénen dejuns, sense prendre res de casa seva. A la classe ploren amb facilitat i van endormiscats, no escolten les explicacions, ni participen en les activitats, ni en els jocs del companys. Els suposa massa esforç i recordeu que vosaltres no voleu que en facin. Als matins, cada dia les classes s'interrompen de tres a cinc vegades entre les 9 h. i les 9.20 h per retards absurds i perquè hi ha criatures que no van al wc quan es lleven del llit o abans de sortir de casa i es fan el pipí a sobre, si la mestra no se n'adona d'hora i els engega al bany. El dia del berenar de fruita és vertaderament curiós. Només existeixen les pomes, les peres, algun plàtan i dues o tres mandarines. Això els que pensen a portar-ne. Les mares troben que com que no els agrada la fruita, ja en menjaran quan siguin grans... Acostumar-los ara a menjar saludablement fruites, verdures i llegums, o mastegar aliments sòlids i menjar sols des que tenen dos anys, és massa feina per a tots. Això sí, si als sis anys no aprenen a llegir i fer comptes, la culpa és dels mestres, perquè a les guarderies i a educació infantil no en fan ni brot, tot el dia juguen, o la mestra no els fa cas...
Feu criatures tan i tan encotonades, que no les deixeu créixer amb prou fortalesa de caràcter per enfrontar-se al món en el qual han nat, i això no és educar. És malcriar infants consentits fins a fer-los mal. Sí, mal. Els feu uns incapacitats crònics, i això els fa patir moltes frustracions dins les escoles i al carrer.
L'educació de 0 a 6 anys és entusiasmar-los per experimentar, relacionar-se amb el que els envolta, anar posant fonaments per ser cada dia més autònom i independent, juntament amb els altres, col·laborant amb els altres... Tot això i molt més, suposa compromís, dedicació i esforç per part de tots, dels pares, de les mestres i dels mateixos infants. I per vosaltres, l'infant no compta, no el deixau esforçar-se gens ni mica, ràpidament li llevau els problemes del davant (més aviat diria que teniu por d'enfrontar junts els seus problemes i mancances), els ignorau volent pensar que ja hi són... i així les criatures van acumulant mancances, una darrere l'altra, frustracions, fracassos, i es fan grans, dèbils, i arriben els problemes greus... No creieu que el problema es dóna en una classe socialment concreta, ni mancada d'estudis, ni de diners, ni d'informació. És un mal ben generalitzat. Passa el mateix a les escoles públiques que a les escoles concertades. A Ciutat i als pobles. A les famílies senzilles i a les més acomodades.
Anem a menys i no millora. El fracàs escolar està assegurat.
Voleu que en parlem ara que són petits?
Les mestres us esperem a les tutories. Per què no veniu?

Una mestra. Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris