algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

La fàbrica d'il·lusions

Els grans supermercats ja han canviat de fesomia. Els més grans, que fa un mes podien tenir 1.000 tipus de joguines distintes codificades a les caixes, segons Carrefour, ara en tenen 2.500 introduïdes a les màquines. El Nadal ha començat. Els prestatges dedicats a juguetes s'han doblat, i la feina de tants xinesos durant els darrers sis mesos es comença a veure. Cada any es veu més: la indústria de la joguina és una indústria xinesa. Només a la província de Guangdong, a la part sud de la Xina, allà on s'han establert les 'zones de desenvolupament econòmic especial', hi ha més de sis mil fàbriques de juguetes. Totes treballen subcontractades per quatre o cinc suposats fabricants europeus i americans, que de fabricants ja no tenen res. Ara per ara, gairebé el 90% de les joguines que es venen a Europa són produïdes a Àsia. Set de cada deu joguines que compram vénen de la Xina. A Europa només devers dues de cada cent juguetes són de fabricació pròpia. Les grans cases de joguines han estat dels primers a aprofitar les xarxes comercials globals per augmentar beneficis. Han anat a cercar obrers més barats. Malgrat que la Lego encara fabriqui a Alemanya, la Hasbro tengui encara una fàbrica a Holanda i que la més gran de totes, la Mattel, tengui devers dotze fàbriques pròpies arreu del món, a Europa no es fan joguines. Tot i que els europeus, en mitjana, per cada nin estiguem a punt de gastar-nos-hi 100 euros. A la Xina no hi ha sindicats. La mà d'obra és barata i les condicions de feina són precàries: quan acaba la temporada més intensiva de les joguines, les treballadores, que són sobretot dones vengudes de les zones rurals de la Xina, són acomiadades. Les tendes de joguines independents, les úniques que podrien donar sortida als productors independents, per aquella llei de la demanda i l'oferta, representa a Europa molt menys del 20% del mercat i està en retrocés a tota la UE. Aviat serem una societat que no fabrica juguetes. Em fa l'efecte que ha de ser una societat una mica més trista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris