algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Llengua i drets humans

El senyor Bernat Vicens, president de l'Associació dels Drets Humans de Mallorca, acaba de fer-nos saber que els mallorquins -i cal suposar que també els ciutadans nascuts a les altres illes de l'arxipèlag-, podem passar, qualsevol dia d'aquests, a formar part dels pobles que tenen amenaçats els seus drets més elementals. El lingüístic, sobretot. Diguem-ho sense embuts: la poca receptivitat dels immigrants de llengua castellana envers el català -tant se val que siguin d'Espanya o de Sud-amèrica-, és aclaparadora. Els castellanoparlants, procedents d'arreu de l'Estat, no volen aprendre català, perquè a la seva terra d'origen ningú no els ha fet saber que l'Espanya unilingüista de Franco -l'única que coneixen-, s'enfortia a partir del foment de la incultura i del racisme. Els diputats que, des de les Balears, enviam cada quatre anys a Madrid no sé ben bé per a què, podrien demanar públicament a la cambra, així, de passada, si més no per espolsar-se la son, a veure què se'n diu de les llengües diferents del castellà a les escoles de Castella, d'Extremadura, d'Andalusia o de Múrcia, per exemple. Potser res? Potser, ja ho crec! Els aspirants a cambrers que ens arriben de l'ESO en tenen una idea uniforme, d'Espanya, ben igual a la que tenien, quaranta anys enrere, els jornalers que s'apuntaven a la construcció fugint del cortijo. Vull dir que, amb la democràcia, no hem fet endavant les passes necessàries com per a garantir la igualtat idiomàtica i l'enfortiment de la convivència. En fi, anem per feina. Parlava que els espanyols, residents a Mallorca, no en volen sentir parlar del català. I els sud-americans, tampoc. De manera que entre els uns i els altres i les diverses colònies estrangeres que ens escolten i fan la seva (és a dir, parlen el seu idioma i empren el castellà com a llengua de relació), el català se'n va irremeiablement en orris. I se n'hi va de debò, la cosa és seriosa. Les paraules del senyor Vicens, pel fet de provenir de qui provenen, són un avís contundent a la societat, però també una acusació ben directa a un Pacte de Progrés que, si fa no fa, no ha assumit gaire més responsabilitats, en matèria de normalització lingüística, que les que assumiren els conservadors quan governaren. Des del primer moment de prendre possessió del poder, el govern Antich va delegar en la Conselleria de Cultura la responsabilitat de tirar endavant el procés de normalització del català, i el senyor Damià Pons va delegar-la, la responsabilitat, en la Direcció General de Política Lingüística. En teoria, molt bé. Sobretot si els responsables del Pacte haguessin decidit que aquesta Direcció General havia de canalitzar l'operativa de la normalització, però que la normalització -allò que se'n diu el compromís de treure la llengua del canterano i orejar-la de banda a banda de carrer- era cosa de tots. Tanmateix no ha estat així i, avant-match, ja sabíem que no ho seria. Potser, els nacionalistes, acceptaren l'envit, perquè pensaren treure rendiment polític del privilegi (aparent) que suposava la responsabilitat absoluta de retornar-nos els mots de cada cosa. No ho sé. D'altra banda, aquelles entitats cíviques o professionals més compromeses amb el país i que podien exigir un major compromís del govern amb l'idioma, potser consideraren que ja n'hi havia prou enviant els conservadors a l'oposició, perquè aquell aprenent de cambrer acabat d'arribar de Sevilla s'apuntàs, tot gojós, a classes de català. No ho sé. Ja ho he dit: potser. Fins i tot, potser hi ha hagut raons de més pes que les que expòs perquè les coses hagin anat com han anat, però no en vull parlar fins després de les eleccions. Després sí, és clar. Ara per ara, cal que parem esment en les paraules del senyor Bernat Vicens, que ens ve a dir que el visc que amenaça el nostre poble és més espès que el que arrasa la costa gallega. I no és l'únic que ho diu. DdB publicava, despús-ahir, una carta d'una claredat expositiva magistral, signada pel senyor Montserrat Alcaraz. Sembla que el senyor Vicens i el senyor Alcaraz s'havien posat d'acord, ja que els exemples que exposa el segon serveixen per a conferir més dramatisme a l'avís del primer. La carta del senyor Alcaraz duu per títol «Els mallorquins més discriminats que els immigrants». El senyor Alcaraz treballa a un centre de salut d'un municipi de la costa, i reconeix que "com a empleat de l'Administració pública no em queda més remei que fer substitució lingüística, o sigui canviar al castellà, cada vegada que qualsevol persona em diu les conegudes i rutinàries frases: No te entiendo/ no sé qué dices». Més endavant afegeix: «El que resulta increïble és que els sud-americans i altres immigrants, baldament no tenguin papers de cap casta, entenguin que no necessitaran la llengua autòctona perquè més d'una vegada m'han dit: Tengo derecho a que me hables en español». Finalment comparteix l'advertència del senyor Vicens, al afirmar que «jo tenc menys drets que els que avui es consideren els pàries i el lumpen proletari, la població adulta dels quals s'està afegint a les coordenades ideològiques dels immigrants dels 60 que encara troben 'muy difícil el catalán'». Curiosament, el dia mateix que DdB publicava aquesta carta del senyor Alcaraz, també es feia eco de la petició dels sindicats, encaminada a aconseguir que una part dels beneficis que deixa l'ecotaxa sigui destinada a protecció social. No cal dir que jo la subscric. Però vaig més enfora. Els grups ecologistes, els pagesos i altres i altres col·lectius, han procurat, amb tot el dret del món, que l'ecotaxa vessi part dels beneficis a ca seva. En canvi, ningú no ha reclamat, per a política lingüística, ni tan sols els cèntims d'euro que es desprenen de la mota de l'impost esmentat. I no és, la llengua catalana, la part del patrimoni cultural que més protecció necessita davant l'allau immigratòria? Ben segur que sí. Reclamar-la, la ferralla, és responsabilitat de l'OCB o de l'AELC, si tant voleu pel fet de representar allò que representen davant l'opinió pública. Puc suggerir-los, sense que s'ofenguin, als responsables d'ambdues entitats, la conveniència de fer saber al govern que l'ecotaxa també ha de servir per a augmentar els escassos cabals que es destinen a normalització lingüística? I, ai làs!, cas que el facin seu, aquest suggeriment, quan aniran per feina? Els sembla bé, plantejar-li la qüestió, al president Antich, demà mateix, o hem d'esperar que els cirerers donin magranes?

Llorenç Capellà, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris