algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
13°

Els Verds i el futur

Aquesta pròxima setmana es reunirà la nova junta o comissió interinsular d'Els Verds de Balears, que discutirà la proposta de coalició que els ha fet EU. Una proposta, l'objectiu clar, si bé elíptic, de la qual és l'arraconament, aïllament i total marginació d'Els Verds d'Eivissa de Joan Buades. Fent la implícita demanda d'aïllament de Buades no sembla que EU cerqui ja la coalició. Més aviat sembla una jugada perquè Els Verds no puguin acceptar les condicions i quedin com els trencadors. De fet, que es reuneixi la comissió interinsular balear ecologista per contestar la pretensió d'EU la qual, a la pràctica, pretén la desaparició de la tal comissió per aconseguir l'aïllament de Buades, doncs ja dóna el to de com estan les coses. O canvien radicalment els posicionaments, o bé tot és pur teatre, o, i a hores d'ara sembla el més probable, el que estan fent totes dues parts és «gestionar» la crisi per tal d'escenificar el trencament, que ja tenen decidit, en un in crescendo de desencontres, l'objectiu final dels quals és veure qui apareix com el responsable del trencament que podria dur com a conseqüència una situació molt favorable per al PP. Abona la idea que quan dos partits negocien de veres no informen la premsa abans de l'altra part, sobre el que es proposaran mútuament. I això precisament és el que està passant des del congrés d'Els Verds de Mallorca. La situació de trencament de facto sembla ser tan clara com que en el govern aquesta setmana passada n'hi ha que han pres clara consciència que el més probable és que no hi hagi coalició. I com que saben que això afavoreix molt el PP, han aparegut els nervis. Una altra dada és que els ecologistes asseguren tenir la certesa que EU ja està fent passes per enregistrar algun segell de terminologia verda per afegir a les seves sigles en les eleccions. Sigui cert o no, si Els Verds ho creuen, està clar que consideren que estan més en guerra amb EU que no enmig de converses per reeditar la coalició. I tot això sense entrar en les qüestions personals, que també n'hi ha.

Si el que ara és el més probable (el trencament) es produeix, la situació electoral serà interessant com mai. Els Verds, el 1995, obtingueren més d'un 4% a Mallorca, mentre que a Eivissa varen tenir un escó. Val a dir que aquell any el PP tingué majoria absoluta a tot Balears però la perdé a Mallorca, i aparegué el primer Pacte de Progrés al Consell mallorquí. Si el PP de Gabriel Cañellas no hagués elevat (a pocs mesos de les eleccions) el mínim per obtenir representació del 3% al 5% (per intentar carregar-se UM), els ecologistes haguessin entrat representació per Mallorca, i potser això hagués permès al PP seguir tenint el Consell. Els Verds compten amb aquest antecedent per creure que tenen un trispol de més del 4% a Mallorca, al qual se li afegiria la gestió governamental d'aquest anys, el coneixament i simpatia que aixeca Margalida Rosselló (segons les enquestes) de tot el qual en resultaria, creuen que com a mínim, un diputat. I a Eivissa estan segurs que és perfectament lògica l'aspiració al 7% o 8% dels vots, o més, com detecten les enquestes, que donaria l'acte de diputat per a Buades. No hi ha dubte que, al marge d'interessos legítims de cada partit, serà molt interessant si els ecologistes van tot sols a les eleccions. Pel comportament del seu vot en el passat (1995) s'intueix que són part, ja, de l'estructura sociològica i sociopolítica balear, i que són els únics que tenen ample camp per créixer, però a la vegada (com va passar també el 1995) podria ser que el seu èxit fos el fracàs dels partits d'esquerra i significaria la victòria del PP que, òbviament, cap ecologista desitja. És la paradoxa a la qual han de fer front, i que fa cara que ja tenen ben decidit com assumir-la. Presentant-se com els recollidors de vots que mai no aniran directament als altres partits i que només ells poden evitar que vagin a l'abstenció, de manera que, així, serien la crossa més important d'un hipotètic nou govern del Pacte. Això és al que aspiren. I per això precisament la pugna que es duen no només amb EU sinó també, ara ja indissimulada, amb el PSM.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris