nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 10°
19°

Democràcia orgànica

Ho va dir el rei, que no n'havíem de fer demagògia. I com a ciutadà escèptic-monàrquic, si és que en aquest país és pot arribar a ser això, tenc dret a dubtar si ho va dir per boca seva o si en canvi, quan ho deia, les seves paraules anaves untades de la sutja que desprèn la lucidesa sempre òrfena de n'Aznar. Permeteu-me com a mínim dubtar-ho. Però tornem a reprendre el fil del principi, no n'hem de fer demagògia, regem dixit, i encara que ho digués sense la interferència pilosa del bigoti de n'Aznar, res no m'obliga a servar monarcal obediència i no sé si faré demagògia o, en canvi, intentaré treure una mica de punta a la demagògia feta pels altres.

Perquè ja ho saben vostès que no hi ha hagut marea negra, sinó unes insignificants taques discontínues. I que n'Aznar, en el moment d'escriure aquests papers, no crec que hagi trepitjat terres gallegues ni amb el pensament, i en Mates ho ha fet ben entrada aquesta setmana, quan tot el litoral ja està emmerdat, per dir la lucidesa de torn que no és altra que afirmar que hi ha a Galícia tots els efectius disponibles a Europa per lluitar contra aquesta catàstrofe, que mai no ha estat una catàstrofe, sinó, tenguem-ho present, taques discontínues, com volent dir que hi han fet tots els possibles i els impossibles. Quan paralel·lament, la ràdio que donava aquesta notícia, afirmava a continuació que tècnics estrangers que havien acudit a la zona se n'anaven perquè no havien trobat la coordinació necessària per dur a terme els seus serveis. I en un butlletí de notícies anterior s'havia fet ressò del descontent dels pescadors i homes de la mar que es queixaven del poc material a l'abast que els han posat, govern autònom i central, perquè puguin fer la feina, una feina que fan, a esclata cors, gairebé amb un poal i una rampaina, o succionant el fuel amb estris casolans, emprant tot allò que tenen a l'abast: contenidors d'escombraries, etc.

És clar que no n'hem de fer demagògia, sr. rei, però els ciutadans d'aquest país, que encara que no sigui el nostre feudatàriament mantenim i alimentam, tenim dret a no ser governats per aquestes repugnàncies mundanes, i perdonau-me l'expressió, que des d'un primer moment han intentat minimitzar la tragèdia. Primer fent creure que llevant-se el mort de damunt, això és remolcant el petrolier aigües enllà, ja tenien la seu plena d'ous, després dient allò de les taques discontínues, mentre els cap grossos anaven a caçar o a fer «mundillo» per les cancelleries europees; més tard, quan s'havia enfonsat, dient que el fuel se solidificaria i no sortiria a l'exterior... i ara resulta que, per aquestes insignificances que ens havien venut, han hagut de mobilitzar tots els efectius anticatàstrofes d'Europa. Com quedam, srs. del PP?

Però encara hi ha més. N'Aznar, bigoti enllà, des de no sé on, va dir que no s'havia de fer victimisme. Pot ser que una persona tengui tan poca memòria històrica? Com va arribar ell a la Moncloa? No va ser fent el més paupèrrim dels victimismes? No se'n recorda d'aquell crit esqueixat d'hereu destronat que deia «Marchesé Sr. González?» I molt més encara... L'altre dia, en una tertúlia radiofònica d'aquestes que mereixen tot el crèdit del món, vaig sentir dir a un dels contertulians que el govern havia «manat» o recomanat -no sé si és el mateix- als grans magatzems de Galícia que estiguessin oberts diumenge passat a fi i a efecte de restar assistents a la manifestació del «Mai més», i per si fos poc, també a la mateixa hora de la manifestació del ministre cap de crisi, em sembla que és en Rajoy, amb les mateixes intencions dissuassòries va reunir els capitosts de les confraries de pescadors per prometre'ls quatre durets.

No tenim dret els ciutadans a rebel·lar-nos contra aquesta visió del món que ens volen donar amb cullereta? Crec que el BNG té, com tenim tots, el dret i el deure de sospitar si la versió que han donat de les observacions dePrestige que ha fet el petit submarí són certes o no, i de reclamar les cintes que s'han enregistrat.

De totes maneres, atesa la visió que tenen de la realitat tangible, ho han demostrat en el cas dePrestige, no s'han d'estranyar que nosaltres reinterpretem allò que diuen i quan la ministra diu que ningú no s'ha manifestat contra la llei de Qualitat Educativa nosaltres llegim ben a les clares que el clam ha estat unànime. Quan diu que ha consultat la comunitat educativa, nosaltres llegim que només l'ha mostrat al seu moix, que sempre li diu mèu. I atesa aquesta visió idíl·lica del món, s'imaginen lectors què deuen voler dir les «mabelites» quan demanen una comissió per estudiar l'aplicació del Règim Especial? Ho han deduït tan bé com jo: s'aplicarà el dia que les gallines treguin dents. Vista la qüestió dePrestige, i no ho dic per la procedència del combustible, és més que evident que vivim en una democràcia orgànica. I quan la matèria orgànica es podreix, comença a fer pudor. Com tota aquesta tropa...

Rafel Crespí i Ramis, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris