bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

Tuaregs, els del vel

La difusió del coneixement d'altres cultures -enfrontant-nos amb l'estranyesa que ens causen pautes de conducta i concepcions de la realitat molt diferents de les nostres- sens dubte és un excel·lent mitjà per a combatre l'etnocentrisme en el qual tota societat tendeix a caure. El fet que actualment visquem un embalat procés de globalització de les relacions econòmiques no és exactament cap garantia que les distàncies culturals, les distàncies de mentalitat, estiguin minvant com ho estan les distàncies entre les economies, sense que això -per descomptat- suposi cap minoració de les diferències de desenvolupament; si les economies d'alguna manera s'acosten, de cap manera s'igualen. En realitat, al costat dels processos de la globalització estam vivint uns processos de polarització -o més aviat de contraposició-, molt especialment entre Occident i l'Islam, un Islam sense fissures que sembla incapaç d'assumir cap secularització dels seus valors. La qual cosa vol dir que tot el que sigui detectar o establir diferències dins el bloc o el conglomerat islàmic serà positiu, tal com igualment és del tot positiu que siguem conscients de les diferències culturals en el si d'Occident. En aquest sentit, pensi's en la diferència que suposa l'estatus de la dona entre els tuaregs i entre la resta de les poblacions musulmanes.

L'exposició que acaba d'inaugurar-se -amb gran èxit de públic- a la Fundació la Caixa constitueix una molt positiva contribució a l'expansió dels coneixements d'antropologia cultural entre el gran públic. Realment, cal treure's el barret davant la riquesa o la gran varietat dels elements posats a l'abast del visitant, gràcies a la col·laboració rebuda especialment del Musée d'Ethnographie de Neuchâtel i del Musée National de Mali, un dels cinc països del sud del Sàhara i del Sahel entre els quals es mou la població d'aquesta cultura de parla tamasheq, una llengua del grup bereber. I no hauríem de deixar de tenir present l'element de dramatisme que comporta el fet que aquesta cultura, que fa més de mil anys que practica el nomadisme, ara s'enfronta a la necessitat d'adoptar el sedentarisme, amb tota l'erosió que això ha de suposar per a tants de trets culturals que desperten la nostra admiració i que, inexorablement, estan condemnats a desaparèixer.

A aquesta exposició un pot aprendre moltes coses curioses. Per exemple, que un consum tan lligat a la pràctica de l'hospitalitat entre els tuaregs com és el del te no és anterior als començaments del segle XX. Per exemple, la importància del formatge en la seva dieta. O la importància de l'artesania de la fusta per a un poble que es mou per zones desèrtiques o semidesèrtiques. De fet, criden l'atenció la quantitat d'atuells de fusta exposats: recipients de tota mena, culleres, cullerots, morters, embuts o encebadors, un curiosíssim biberó, etc. I fins i tot hom hi pot veure un orinal de fusta, ben voluminós i rabassut.

L'art que sembla destacar més és el de l'orfebreria. L'abundància de penjolls de tota forma, arracades, braçalets, collarets, anells, amulets, és realment notable. Una categoria especial és la de les «creus», així denominades pels colonitzadors francesos, però que no tenen més que una limitada semblança, en el cas de les «creus» d'Agadèz i de les de Tahoua, però pràcticament cap en el cas de les de Zinder, In Gall, zakkat o karaga. Per cert, el visitant pot veure un documental de televisió que li mostra l'elaboració d'una «creu» d'Agadèz, pel procediment de la cera perduda, i a partir d'un tàler de plata de l'emperadriu Maria Teresa d'Àustria.

Una altra sorpresa, per a un servidor, ha estat trobar -entre els llibres a la disposició del públic per a la seva consulta- un recull de Chants touaregs, publicats per Albin Michel, el 1997, que és una selecció de 200 poemes dels 576 que Charles de Foucauld va traduir, en un treball que aquest va donar per acabat tres dies abans de la seva mort, publicats originalment amb el títol de Poésies touarègues.

Bartomeu Fiol, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris