algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
12°

Marea negra

En el decurs d'una posada en escena molt pròpia, José María Aznar va dir que no només entenia la ràbia dels mariscadors, dels pescadors i de tots els gallecs en general, sinó que la comprenia i la compartia. No ho podem posar en dubte, però el que se li ha criticat és que, si la comparteix, ho faci de tan lluny. En tot el terrible serial dePrestige, Aznar no ha estat a l'alçada dels seus companys de partit, sinó que els ha superat tots en despropòsits i actituds agreujants. No és cert que, com sembla voler-nos fer creure sempre, tengui nervis d'acer i esperit ben temperat. Això és pura façana. En aquest home hi ha molt de cartó-pedra, que explicaria la seva uniformitat expressiva, i no és cert que tengui aquest «temple», ja que es va permetre ni més ni menys que ofendre a priori els personatges públics que anassin a Galícia per tenir un contacte directe amb els afectats. D'aquesta manera, embrutava gestos com per exemple el del rei Joan Carles I, la presència del qual devora el fuel-oil vessat, és un gest que, sembla, ha partit més de la sensibilitat de la Zarzuela que no del deure moral i polític de la Moncloa. L'escàndol durarà tant o més que el fuel a les platges gallegues. Cada novetat que ens arriba afegeix verí als fets. Sense anar més enfora, als pobres voluntaris se'ls fa comprometre per escrit a «guardar la confidencialitat» de la informació coneguda mentre netegen les platges.

Què té aquesta marea negra de tan particular que s'hagi de guardar secret sobre les substàncies de què està feta? Els fets escarrufen tant pel que mostren com pel que suggereixen. En aquest segon capítol, hi hem d'afegir un secretisme estúpid, que ve a augmentar la inquietud general produïda per la més que sospita de tenir un govern de l'Estat definit per les seves incapacitats més que no per les seves aptituds.

Carme Llull, filòloga

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris