muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Al fons a l'esquerra encara hi ha fuel

El desavantatge d'escriure de setmana en setmana ve en casos així. Si un tema no és greu, l'esmentes una vegada i pus; si la cosa s'infla corres el risc de fer-te monotemàtic, com les portades. Fa just un dijous els ulls, el nas i les flastomies se n'anaven cap a Galícia; el perill, però, encara era enfora, segons et volien fer creure els telediarios. No hi havia marea negra. Una visió que s'aguantava amb un parenostre -mastegat tal volta en una cacera o a Doñana-, com han demostrat els fets i les morques enganxades en les granotes blanques dels voluntaris (com dir-li voluntari a un home a qui li va la vida, a desfer-se com abans millor de l'estora negra que ofegarà la costa? Voluntari és una altra cosa. Si es crema ca teva o s'ofega el teu fill no ets ni vols sentir que et diuen ni bomber ni socorrista). Gràcies aPrestige ja et pots imaginar amb fonaments que serà Rajoy el successor d'Aznar, si no cau dins del fuel-oil de quatre grapes, cosa que deuen estar desitjant la resta de postulants al càrrec. La dialèctica govern-oposició l'encarnen Rajoy i Rodríguez Zapatero. Don Mariano ja mig-se-colga amb La Moncloa; amb el petrolier se n'han anat avall, s'han desfet i escampat també les poques ganes que tenia l'actual cap del govern de tornar-se a presentar al càrrec. Potser també són a unes milles de Finisterre les aspiracions de ser algú a l'Europa del 2005, sobretot si el nàufrag passa a ser «problema de Portugal» i de França, com potser ha desitjat un alt càrrec que et representa a tu i a mi. La qüestió és que som per devers allà on érem ara fa set dies, però ja sense cap esperança que les pors que t'assalten quan veus les portades dels diaris siguin fruit dels alarmistes demagogs que volen erosionar un partit, dic un govern.

Dues coses, més enllà del petrolier. Cosa u: la tragèdia gallega ha enfosquit la brillantor tètrica del judici pel segrest de Maria Àngels Feliu. Tanta sort. La farmacèutica d'Olot, però, ha mantingut dimecres una serenor digna d'elogi. Meam si la deixam viure tranquil·la d'una vegada, deu anys després. Cosa dos -el tema lúdic de les seixanta-quatre línies: reflexiona sobre l'himne que t'ha de representar dissabte vint-i-vuit just abans del debut de la selecció balear de futbol. Si ja tenim selecció, ja tenim nació? Pot existir l'una sense l'altra? Si et representa la selecció balear, què n'hem de fer, de l'espanyola? Què en dirien, de tot això, els bisbes?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris