nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
12°

Com a metàfora

Nedava enmig de la confusió, fosca com el futur de la costa gallega, quan em vaig acostar al senyor Verger per veure de treure'n aguller. Sense gaire preàmbuls ni inútils pretensions d'embullar-lo -pobre mortal que som-, el vaig escometre: sap que aquest cap de setmana de la «Puríssima» (i no era una referència a la senyora Munar), amb tota la plana major zaplanista (inclòs l'estratega mediàtic) jugant a «pijopàdel» per devers Son Servera, l'espera un eixabuc que, com qui no vol la cosa, li recordi qui comanda i per què? Arrufà les espatlles, deixant clar que ni el sorprenia la pregunta ni em faria partícep de la resposta. Posats a inventar una altra pregunta, la resposta de la qual em servís per omplir un article de diari, li vaig amollar: si li xiulen les bales, deu ser perquè el creuen en combat? Aquesta vegada xuclà el puro amb parsimònia i, quan semblava disposat a contestar, passà un «company» que se l'endugué. Mentre s'allunyava, encara tengué temps de dir-me: fa quatre anys que estic callat i, a dir vera, tampoc no tenc tanta xerrera. Com sempre passa a les pel·lícules doiudes, que a l'esburbat protagonista li ve la millor frase quan l'al·lota ja li ha fuit, farta d'esperar una ocurrència digna d'aquest qualificatiu, jo li hagués demanat si el seu silenci té data de caducitat o fins quan farà d'espàrring sense tornar els cops de puny, però les meves paraules balbejants només haurien servit per fer riure a un hipotètic públic, que els déus facin absent molts d'anys.

Tremol pel pobre senyor Matas; i no és una metàfora, el tremolar, vull dir. La història recent de la majoria absoluta popular diu que cada vegada que la caguen, en primer lloc ho neguen menyspreant qualsevofont que intenti quantificar i donar proves del seu fracàs, després continuen en la negació de l'evidència però, per si un cas servís de qualque cosa, es carreguen un ministre, quasi sempre innocent. Com a marca de la casa, el nou pateix d'amnèsia i no assumeix la cagada, fent com si no n'hi hagués haguda mai i mira de vendre la rectificació com si fos la proposta inicia. I aquí pau i després glòria. La cagada dePrestige ja supera, per posar un exemple de manual, l'enfrontament caparrut amb els sindicats, i juren la inexistència de la malifeta amb tanta o més vehemència que exerceixen un barroer atac a tot aquell que la fa evident cada dia, siguin mitjans de comunicació o membres de l'oposició. Qualcú serà cridat a començar com si començàs de zero. És a dir, a ser nou («lavado con prestige») i parlar sense passat. Abans, com en els avions de combat que llancen rèmores per despistar els míssils, el govern del senyor Aznar podria amollar eministre maqueta, de procedència mallorquina, tornar-lo a Palma de rebot. A més, Doñana és parc natural i s'ha de protegir o, almanco, eliminar depredadors no autòctons. Tremol pel senyor Matas; i no és una metàfora, el senyor Matas, vull dir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris