nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
14°

El protocol esvaït

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB) anul·lant el Decret de Protocol que va aprovar el Govern balear és una notícia important. La raó argumentada per anul·lar-lo és la manca de competències de l'Executiu illenc. Però les conseqüències, més enllà d'aquest aspecte formal, són molt més de fons. El protocol és la visualització de la jerarquia del poder. Per això és tan important.

La primera evidència s'obté amb una mirada ràpida al que havia perpetrat el Govern, on es veien espectaculars entrades i sortides. Desapareixia del lloc 10 el rector de la UIB, essent substituït pel president del Consell Consultiu. Aquesta degradació rectoral va provocar, en el seu moment, un enorme malestar a la UIB amb el Govern. Després, les coses s'anaren tranquil·litzant, però en quedava l'essència. Una altra correcció: el nou protocol pretenia destacar jeràrquicament la vicepresiència del Govern, com si se tractàs per si mateixa d'una institució (és a dir, com la presidència, però amb menor rang), per sobre dels altres consellers. Tercera, s'introduïa en el rang novè del protocol les figures dels expresidents dels executius illencs i se treia dels deu llocs rellevants el president i fiscal del Tribunal Superior de Justícia, que són els representants del poder judicial en el protocol. Tots aquests canvis pareixen del tot desbaratats. Sense entrar en la qüestió de si el Govern hauria de tenir o no competències per establir el seu protocol, l'important és que s'havia creat un nyarro, un seguit de despropòsits: en els deu llocs rellevants no hi apareixia la institució que és un dels tres poders de la democràcia, el judicial, s'hi duplicava la presència de la presidència (representada per president i expresidents); s'hi entrava un ens assessor com és el Consell Consultiu i no d'altres (com l'Econòmic i Social, per exemple); i se menyspreava la tradició de donar rang protocol·lari rellevant a l'entitat acadèmica màxima, la universitat. Tot això per què? Evidentment no perquè s'haguessin tornat bojos, sinó per adequar els rangs visibles a les necessitats del repartiment de poder que va ser el Pacte de Progrés. És a dir, donar satisfacció a l'insularisme que propugna UM i Maria Antònia Munar.

Clar, tota la farsa de l'insularisme rampant se basa en la presumpta condició dels consells com a «governs» de cada illa, la qual, per cert, mai no ha estat reclamada per Menorca ni les Pitiüses, sinó únicament per una part de l'executiu insular mallorquí (el d'UM, no del PSM). Tot el Pacte, i tot el Govern, s'havia de plegar a les pretensions mallorquinoinsularitzadores d'UM. Per vestir-ho de quelcom mínimament decent (perquè reconèixer que se feia només per tenir la cadira quedava lleig) s'inventaren totes les beneitures de la condició quasi-natural del consells com a institucions de «vertader» govern o el deliri del «federalisme intern» o, encara més patètic, allò d'«un país, quatre illes, cap frontera» que resumeix perfectament el res recobert de buidor que havia de justificar-ho tot. Tota aquest vestimenta és una farsa perquè a la pràctica (com s'ha vist en tot el de l'urbanisme i lleis derivades) se trenca la unitat política balear, se renuncia a la jerarquia (els consells no poden mai ser iguals al Govern, aquest és el cim jeràrquic i quedar-se a la pràctica de «coordinador», com se pretèn, és una deixadesa de responsabilitats) i, clar, tot aquest canvi substancial de l'entramat institucional-polític havia de tenir el seu reflex en allò que, justament, ho escenografia: el protocol. Per això el Decret de Protocol que va fer UM i que el Govern Antich li aprovà elevava al segon rang en importància la presidenta del Consell de Mallorca (les altres dues presidències eren instrumentals), desplaçant per avall la presidència del Parlament (segon poder democràtic, el legislatiu; quasi res) i deixava clara la inferioritat de la Delegació del Govern. Per tot això té una gran càrrega política la decisió d'anul·lar el Decret de Protocol. És la prova que la liquidació de Balears se fa únicament perquè l'esquerra (PSIB, PSM, EU i Els Verds) ho paga a UM com a tribut per haver-li donat el poder.

Miquel Payeras, periodista

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris