nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín:
11°

Futbol balear i pàtria

Estam d'enhorabona. Després de quasi vuit segles de l'arribada del Rei en Jaume a Mallorca, tendrem, en el pla esportiu, una selecció que ens representi. Vuit segles no són res, una bufada. Dit això, cal mirar endavant, de manera que podem afirmar que la selecció de futbol de les Illes Balears ja és un fet. Tenim data i rival per al debut. Ara hem de posar fil a l'agulla. Diuen que el seleccionador serà Llorenç Serra Ferrer. Traspassat Andreu Quetglas, àlies es Moix, li toca. De moment, però, convé que sàpiga que no tendrà les mans lliures per a designar l'onze més escaient. Pot assessorar-se amb Damià Pons, si vol un avanç d'allò que li espera. El Conseller de Cultura, quan fa un poti-poti d'escriptors o de pintors -d'això se'n diu una antologia o una antològica-, sap que els criteris de la proporcionalitat han de prevaler per damunt els de la qualitat. Que això va en detriment de l'art? Potser, però els instints més provincians de la col·lectivitat queden satisfets i la vida transcorre en una bassa d'oli. Jo voldria que Serra pogués fer jugar onze al·lots de Ferreries, si jugassin segons els cànons de Cruyff (ja m'enteneu, oferint espectacle), i jo, com a montuïrer, no en diria res de la falta de paisans meus a l'equip titular. Tanmateix, això no és possible. Dels onze que juguen, Serra en podrà triar cinc de mallorquins, tres de menorquins, dos d'eivissencs i un de formenterenc. Fins i tot, si dona Maria Antònia no ha de posar el crit en el Cel, caldria suprimir-ne un de mallorquí per a donar entrada a un alemany. El president Rau se n'alegraria per allò de sumar un land al seu mapa polític, i Joan Flaquer hauria de callar i menjar morena perquè, per una vegada, el Pacte de Progrés n'hi hauria guanyat una. Tanmateix, l'entrada a l'equip titular d'un alemany suposa un problema afegit. Els alemanys són com els castellanoparlants. Basta que a una reunió n'hi hagi un, perquè tots els altres hagin de girar la llengua. I, home!, la podem girar, a la llengua, en el súper o en parlar amb els mossos de la senyora Cirer (que no en diuen ni una en mallorquí, Catalineta, ni una!), però els membres de la selecció balear han de parlar amb la perfecció de Llull. Ho haurà de tenir en compte Pere Fullana, que és l'home que ha organitzat aquesta gresca. Ho diré d'una altra manera: una selecció de les Illes Balears no pot botar al camp sense haver passat, jugador per jugador, pel despatx del senyor Joan Melià, Director General de Política Lingüística. Que en Tal parla bleda? Banquet! Ja poden fer el cap viu els dos manacorins de la selecció -Nadal i Riera-, perquè com a manacorins de soca-rel s'excedeixen amb els «luegos», «desde luegos» i «pues». D'altra banda, queden altres problemes per resoldre, al marge dels de l'entrenador, com és ara el color de la camiseta, els calçons i les calces. Una solució adient seria que la selecció vestís com el Rayo Vallecano, atenent el madridisme d'Antich (oh, pecador!) i l'atlètic-madridisme de Fullana (oh, insigne pecador i hortera obstinat!). Vestiria, la selecció, de blanc amb una franja vermella, perfecte! És clar que hi haurà aficionats, com Toni Tatxa, que en veure que les graderies de Son Moix animen un equip que no du la camiseta vermella, poden considerar-se, en la seva innocència, brutalment violats, com Santa Maria Goretti. Podríem vestir-la, a la selecció, amb roba de llengües. És un suggeriment. Dona Maria Antònia n'estaria encantada, segur, perquè la pàtria són un plat de sopes i un tapet de punt mallorquí. La roba de llengües ja pertany a l'època de la industrialització, però és ben nostra, ja ho crec! Un altre problema a resoldre, potser el més problemàtic, és el de l'himne. En els partits de seleccions, s'interpreten els himnes dels dos equips que juguen. Idò bé, quin és el de les Illes Balears? La Balanguera, el més admès dels coneguts, no satisfarà ni a menorquins ni a eivissencs ni a formenterencs. Aleshores? Podem recórrer al cançoner de Bonet de San Pedro o de Parera Fons -el Parera dels Festivals de la Cançó de Mallorca amb Martín Ferrand de comentarista banal-, però tant l'un com l'altre se'n fan un tip de llençar floretes a Mallorca, i a les altres illes que els toc ruda. Així de clar. Certament, no en tenim cap, d'himne. Si demanam l'opinió de Borràs del Barrio -absent, fins ara, de tot aquest trull-, és ben segur que proposarà que ens deixem de punyetes regionalistes i que els músics facin sonar l'anomenat Himne Nacional. En aquest cas, per què no toquen «Moliendo café»? Ambdues peces són igualment distants de la cultura nostrada. Altrament, què en farem amb aquests joves que, des de la graderia, s'esbraven insultant els bascs i els catalans i fent tremolar banderetes espanyoles? Home, un mes -que és el temps que falta per a la celebració del partit-, és molt poc per a canviar-los el xip. Per bé que faig esforços d'imaginació, no els veig enarborant senyeres i corejant, sota la batuta magistral de Tomeu Martí, allò de «boti, boti, boti/ espanyol el que no boti». Queden altres qüestions per estudiar, és clar. Per exemple, el nou Rei Mides, el senyor Cursach, en plena i imparable ascensió social, entre quins dos personatges de la vida pública s'asseurà a la llotja? Entre el President Antich i el Batle Fageda? Entre dona Maria Antònia i el Ministre de l'Aigua del cel, dels rius, dels pous i de les clavegueres? Ai, las! La gent del protocol s'haurà de sucar el magí per sortir-se'n, d'aquesta. Del rival, Malta, no cal dir-ne res. Són, aquests maltesos, dels que donen les gràcies a l'equip contrari si únicament els clava un gol cada cinc minuts. Segons sembla, l'esdeveniment serà el proper dia vint-i-vuit. En conseqüència, cal aprofitar els dies posteriors a Nadal per a viatjar a Baqueira o a Cuba. Vull dir, una mica enfora. I una advertència: qualsevol relació que es faci d'aquesta costellada amb el dia dels Innocents, s'haurà de titlar de malèvola.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris