algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

Entrar i sortir de franc de terra de foners

No crec, en rigor, que hi hagi un punt de vista específicament menorquí, i per tant distint al de Mallorca i les Pitiüses, en relació al greuge rebec, intolerable, del transport. D'antuvi, l'actitud de menyspreu sistemàtic i fred, perfectament calculat envers les Illes per part del PP estatal contra una autonomia de signe polític contrari, no té especificitats insulars. Pens, més aviat, que els efectes i les repercussions són bessones arreu de l'arxipèlag. La cosa, en aquestes illes de cohesió difícil, és d'una unanimitat i d'una balearitat, diríem, generals. És així, idò, que aquesta columna (definida com la modesta perspectiva menorquina, a vegades el contrapunt, al joc de l'opinió pública balear de predomini mallorquí) no tindria gaires peculiaritats a afegir"hi. I açò no obstant, m'atrevesc a aportar"hi un argument particularment menorquí. Si voleu, d'aires sentimentals però exactes i concrets "vull dir punyents i actius que hi fan un efecte precís i que, fet i fet, suposen les formes de l'afer.

Heus aquí l'argument. Com més vegades el senyor Aznar ha freqüentat l'illa; tantes vegades com s'ha fet resident d'estiu, i, en conseqüència, més informació directa i viscuda ha rebut de Menorca, les seves aspiracions i esperances insulars "incloses les reivindicacions i els patiments", més ha crescut la guitza que cau sobre nosaltres des de Madrid. Quan sembla que hauria d'experimentar una certa sensibilitat per la terra en què estiueja, perquè l'amor neix de la proximitat, el senyor Aznar insisteix a tractar"nos amb distància, amb indiferència. Fa estiu a Menorca, en efecte, però deixa el cor a Madrid "més encara: a la caixa forta de la Moncloa.

Com a predisposició habitual d'un insular pur, hom té ben poca cosa a esgrimir davant la caterva de governants que, al llarg de la història, mai no ha mostrat interès per conèixer un «seu» territori, i amb major causa si aquest és minúscul i perifèric, una literal desferra de la mar enllà. Una mena de territori, en definitiva, que un dia, en eres geològiques remotes, es fragmentà, i que ha passat els segles anant a la deriva, empès per l'escassa atenció que ha deixondit en el poder polític, llevat que no fos per reaccionar, abrivat, en episodis de pretesa ofensa a la sobirania "a la integritat de la pàtria, la unitat nacional, etcètera. Els illencs hem après a procurar la nostra pròpia subsistència, a viure de manera estreta però autònoma. És el que, la solitud, l'aïllament literal i geogràfic, acostuma a produir sovint en els incolars. He llegit en algun llibre que un insular és ésser com una roca que viu en una roca. Per tant, si les atencions del «centre» polític no hi són mai pròdigues, ni generoses, no en fem gaires cabals. Vull dir que no reaccionam bel·ligerantment. Al capdavall, és com si algú ens hagués modelat per acceptar"ho com a «normal», com a cosa inherent a la pròpia condició insular. Per açò, les nostra literatura de retrets contra els poders centrals és més aviat petita, si miram les etapes històriques de cronologia llarga. Ni en dictadures (en aquestes, és clar, gens per raons òbvies), ni en democràcies, ni en monarquies o repúbliques, ni en règims militars o civils i, en definitiva, ni abans ni ara, hem segregat a penes oratòries de protesta o de rebuig. Som conformistes i pacients, talment com els rocs que aguanten els embats dels onatges que ens mantenen encerclats.

Ara bé, la cosa canvia quan les ofenses són expresses, quan no són producte del desinterès o l'oblit que el poderós fa del petit, sinó que provenen del càstig, de l'acció deliberada. Hem passat, aquests anys, del «Madrid me mata» al «Madrid me castiga», i açò resulta greu; greu perquè els insulars podem esdevenir foners, a vegades furibunds. Els insulars, encara que sigui precàriament, ens hi sabem acomodar, però que ens facin la guitza, ens rebel·la. Sobretot si el senyor Aznar va i ve de Menorca amb la gratuïtat absoluta de la Subsecretaría de Aviación Civil "entrar i sortir de franc en terra de foners que s'ho paguen a preus prohibitius.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris