Els fabricants de cotxes poden posar tots el botons i llumets que vulguin al seu darrer model; poden afegir sistemes d'insonorització, de reproducció de DVD, de navegació per satèl·lit; poden donar-los la forma més original que vulguin, però el que sempre sorprèn més és que encara funcionin amb un motor de benzina o de gasoil. Han passat més de cent anys des que el primer cotxe va enfilar una recta pedregosa, i tot i les millores de què bravegen, els cotxes funcionen més o menys igual que al principi. És un símptoma més del fracàs d'una de les utopies centrals del segle XX. La tecnologia, segons alguns genis que fa temps que són a l'altre món, havia de permetre ignorar els límits físics dels recursos naturals. Havia de permetre el creixement econòmic indefinit i resoldre tots els problemes que presenta l'augment de la població humana. Benestar per a tothom. Molts als països avançats tenim cotxe, és cert. Tenim la casa plena d'aparells inimaginables fa cent anys. Però el fracàs de la utopia es veu en el fet que que estam a punt de llançar-nos a una guerra al golf Pèrsic per assegurar-nos que puguem continuar marxant. Quan s'anuncia una altra guerra a l'antiga, amb arrels religioses i culturals, per assegurar el domini dels recursos naturals escassos, es fa difícil veure per on hem avançat. La tecnologia no ha eliminat la nostra dependència dels recursos naturals que té el veïnat. No ha eliminat la necessitat de fer guerra. I sense aquesta passa, el benestar que prometia, en el millor dels casos, és precari. La tecnologia ha fracassat en el propòsit original: oferir-nos una qualitat de vida per la qual no ens hauríem de barallar. El cas del cotxe il·lustra molt bé com la tecnologia no ha servit per tallar la nostra dependència d'uns recursos naturals limitats. Malgrat això, en la nostra societat encara perdura el dogma que la industrialització, i el seu succedani per al tercer món, la globalització, han de permetre repartir riquesa i benestar per tot el planeta. I són pocs els que es plantegin com la tecnologia pot alliberar-nos una mica més de la violència.