nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Joies robades

En aquestes bones hores esclata"sangueres "el preu de mercat delata l'abundància", trescar pel pinar esdevé un viatge a les restes de les inclemències dels temps. La dels cercadors "caragols, espàrecs, bolets..." és una saga que es remunta en la història a les edats de les mancances i dels grans propietaris, pels quals una peça de caça valia més que una vida humana (algú podria dir que no han canviat tant les coses mirant l'avui i escoltant l'Ara mateix de Lluís Llach). Aquests furtius cercadors per les voreres o dins l'abric del pinar són arqueòlegs de la realitat. De la fullaca en putrefacció en treuen els bolets, però també les senyes inequívoques de l'esdevenir en forma de cadàvers de selvatgines. I, ara també, de molts moixos domèstics i d'aus protegides. Els pesticides han fet estralls amb les mèrleres i els esbarts de caderneres. Queden quatre trenca"pinyons que entonen el cant de la vida a l'altura precisa per no adornar"se del femater de baix, dalt les verdes branques amenaçades, altre cop, per les cuques de la processionària.

La guerra civil a les viles de Mallorca vista per l'estament eclesiàstic és el títol que Ramon Rosselló Vaquer ha donat al que vol que sia un documentari. Això és: donar a conèixer algunes cartes i comunicats que varen trametre els rectors de les parròquies i vicaries de Mallorca al seu bisbe Josep Miralles, donant compte de les repercussions de la guerra del 36. És una selecció porgada de les respostes d'una enquesta d'obligatori compliment "volgudament inèdita, però amagada als arxius diocesans", que poca cosa nova aporta sinó per a erudits descobrir"hi tot allò que no es diu i els noms dels capellans que no es confessen ni encara ara de portar camisa blava "i qualque cosa més" davall de la sotana. Altra cosa és l'envit que des de la corresponsalia de Manacor han pres a Llorenç Capellà per parlar de la mort de madò Biela Mesquida. Resta per als estudiosos institucionals i per als cronistes oficials fer el recull de tot el que s'ha publicat per aquí i per allà sobre aquells mil dies de gel d'aquest país solitari.

Però és més natural ja en aquest subsòl de fullaraca putrefacta que es repeteixi la comèdia bufa de vetlatoris de cadàvers exquisits i autocomplaents actes de fe, com el que va escenificar l'altre vespre a Sant Joan l'Associació de la Premsa Forana. Una directiva que dimiteix per tornar"se a presentar tot d'una sense donar peu al més mínim debat en una assemblea convocada en poques hores. L'olor a cirial feia pressentir que Jaume Gual ens faria cantar una 'salve'. A la fi la majoria es decidí per elegir Gabriel Marcè, un president amb posat de bon al·lot i feiner.

Joies robades, finalment, és el darrer treball discogràfic de Joan Isaac, molt recomanable per a qui reconeix la tasca dels furtius i els cants dels ocells més amunt de la fullaraca.

Ja que es publicà el nom de Jaume Pomar per a un artista alcudienc esmentat aquí la setmana passada, cal aclarir que es tracta de Jaume Adrover Poma. Ai! la processionària!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris