algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
12°

Tenim...

Ja s'ha dit aquí que en la pedagogia hi tenim una autèntica arma revolucionària. No sé si carregada de futur, però això no li treu la pàtina poètica que la mitja paràfrasi li mig dóna. Ens lamentam sovint que els joves d'avui amb prou dificultat poden dir alguna cosa del franquisme. Bé, n'hi ha que no ho lamenten, és cert. Però aquesta manca de perspectiva és avui més que mai un trist dèficit de la nostra societat.

I ara, el per què de tot això: per què quan els podem explicar què és el franquisme de la manera més fàcil, això és la pedagogia, no ho fem? Poques vegades trobarem fets objectius en l'actualitat que ens posin en safata l'oportunitat de parlar del franquisme com ara, amb la marea negra de fuel altament cancerós que soterra gran part de la costa de Galícia, l'únic país de l'Europa dels mercaders que continua desploblant-se en l'era de la febre de les pasteres.

L'ocasió s'intueix immillorable. Tenim un ministre franquista que encara viu i que el poble gallec té per president (hi ha mèrits col·lectius que són una pesada càrrega). Tenim una ombra de mort que és com aquell «bichito pequeñito» de la colza, que era tan petitet que si queia d'una taula es matava. Tenim un dèspota que se'n va de cacera en comptes de submergir-se en el mar, com va fer a Palomares, per demostrar que Rajoy té raó quan diu que no hi ha marea negra. Tenim una colla de barruts dient una cosa quan tothom "vull dir, el món sencer" n'està veient una altra i al costat de la qual ningú no vol fotografiar-se. Aleshores, què esperam per dir als nostres joves què és, no que era, no, què és encara avui el franquisme (abans que el «parte» obri un dia amb un llacrimogen «Españoles, Fraga ha muerto»)?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris