algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

En nom meu?

És cíclic, no hi puc fer res, això del Bush i els seus deliris de: baing, baing!, com diu en Llorenç Capellà, em remouen el ventrell dia sí, i l'altre també, i tard o d'hora l'albelló tanmateix rebenta, el gra supura, la darrera gota fa vessar el tassó.

Avui he hagut de llegir les limitacions que sofreixen els corresponsals de premsa que han cobert i tenen la feina de continuar fent-ho, les guerres convenients als interessos ianquis. I les altres. He sabut que el desastre de l'11S., l'únic que féu va ser retardar les paparres que Saddam Hussein rebrà al barram facin el que facin, informin allò que vulguin els observadors aquests de l'ONU, que som del parer que l'únic que fan per allà baix és escenificar un macabre sainet, una comèdia bufa per no haver d'enfrontar que l'opinió pública se'ls tiri damunt per deixar actuar el xerif internacional al seu aire amb massa alegria. Qualque excusa trobaran, no passin ànsia. I ja sabem que la CIA sempre té dins la butxaca el recurs heroic d'algun accident «convenient». El Bush ja té decidit de sobres com actuarà: fer-se amb el petroli iraquià, ara mateix o d'aquí a uns mesos, i qui l'ajudi en tendrà la part proporcional, i qui no a fer moltes grosses de punyetes, que ho ha dit en públic, cony! I reconèixer que, gràcies als bons oficis del nostre senyor Aznar i la seva cavalleria pesant, tots nosaltres esteim ben aixoplugats. I el Blair. I el Putin, que Déu n'hi do, també, aquest energumen. D'allò que no en puc donar passada és que, això, tot plegat es pugui maquinar també en nom meu, en Biel de Can Sabateret de Sineu. Però vaja, un pic que ho he perbocat em resta com a més bon cos. Un tassó d'aigua amb bicarbonat sòdic i unes gotes de suc de llimona, acabarà de posar-me els budells a son centre. Potser.

Gabriel Florit Ferrer, escriptor

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris