bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

El mal de queixal del món

No sé si algun de vostès ha patit mai un mal de queixal. No els hi ho desig, de veritat. Un servidor, que sí que n'ha patit, en té un record terrible. És un dolor ferotge que és localitza en un punt concret de manera persistent, una fiblada aguda, una punyida rabiosa, un rosec intens... en definitiva, un dolor agut i terrible que, (pareix mentida tractant-se d'una cosa tan petita com un queixal) irradia per tot el cos i és capaç d'immobilitzar fins i tot la persona més resistent i sofrida.

Talment passa amb l'anomenat Pròxim Orient. Palestina és el queixal del món. I cada dia que passa sembla més corcat. Cada una de les punyides que té el seu origen allà, arriba amb sorprenent intensitat i considerable dolor.

Divendres passat es va celebrar el Dia Internacional de Solidaritat amb el Poble Palestí i a Palma, com a moltes altres parts del planeta, es va fer una manifestació per exigir el compliment, per part d'Israel, de les resolucions de l'ONU.

El conflicte araboisraelià és de difícil solució, i probablement, com en la resta de conflictes mundials, cap dels bàndols tengui la raó en la seva totalitat. Segurament, ara per ara, no es tracta tant de tenir clar i defensar a les totes un final concret per aquest conflicte, que està enverinant la convivència a tots els punts del planeta, com de tenir clar quin és el procés per arribar a dissenyar aquesta solució.

Tampoc no es tracta d'inventar res. Des de fa molts anys se sap que l'única solució possible a aquest mal de queixal és arrabassar el corc de l'ocupació israeliana i empastar-lo amb el diàleg i el respecte al dret a l'autodeterminació del poble palestí. I a veure, no és que ho digui un servidor, és que això ho ha dit fins i tot aquesta encarnació de la negació del dret a l'autodeterminació dels pobles que és el rei d'Espanya, per posar un exemple extrem i oposat.

Els humans parlant s'entenen, i el diàleg és la recepta per posar final al drama continuat que viu Palestina, Israel i per extensió la resta del món, des de fa més de mig segle.

Fa temps que hem perdut tota esperança que la classe dirigent israeliana prengui, per si mateixa, la decisió d'encarar de forma valenta i decidida el camí de la pau.

I com que no confiam que la solució véngui per aquí, caldrà abocar les esperances en el procés electoral que viurà Israel d'aquí a dos mesos.
Que els israelians no tornin a triar els calmants marca «seguretat» de l'aprenent de dentista Sharon i votin per l'empast d'una solució dialogada i definitiva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris