nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 18°
17°

Una qüestió de confiança

Qui no se fia no és fiat, deim a Mallorca, i piensa mal y acertarás diuen a altres bandes. No hi ha cap fórmula que ens garenteixi l'èxit, de manera que cadascú ha de decidir en cada moment allò que creu que és el bon camí "per dir qualque cosa, ja m'entens. Ara, allò que no s'havia vist és que, en una mateixa roda de premsa, un batle manifesti la seva confiança en la millora d'una determinada situació, i el secretari general del seu partit "i primer tinent de batle" expressi la seva desconfiança. Dèiem l'altre dia que la delicadesa no és el fort d'aquest home tan simpàtic, José María Rodríguez, i hauríem d'afegir que no ha estat sempre així, ja que hi ha hagut temps en què guardava més les formes. Darrerament s'ha radicalitzat i fa lletjos com el de pràcticament desautoritzar el seu batle "perquè, quina altra cosa és acusar-lo d'ingenu, en política? Qui de nosaltres hauria volgut estar, durant aquella roda de premsa, en la pell del senyor Joan Fageda, batle de Palma, tractat de calçonassos polític, i sense poder posar o llevar del seu lloc el seu primer tienent de batle? Però, en fi, del seu pa faran sopes. Queda una mica en l'aire una part de la crítica de Rodríguez al Pacte de Progrés: diu Rodríguez que per ventura el president Antich va de bona fe, però que, essent que el govern l'integren diferents formacions polítiques, no és descabdellat desconfiar. Anem a veure, senyors Rodríguez i altres regidors: com podeu criticar la diversitat política en el si del Govern, si vosaltres, que pertanyeu a un mateix partit "amb fama de monolític, per cert" mostrau desacords tan flagrants? I entengui's la pregunta amb el sol referent de l'afer post-entrevista Antic-Fageda de dimecres, sense tenir en compte per res tot el que ha vengut després, ço és la seqüela política de l'assumpte de la grava. Home, si una de les tasques de la política és fer d'escola de costums "ara no sé per què ho dic, ben mirat", convendria tenir en compte que aquestes pràctiques les poden observar els infants. Els polítics no haurien de perdre mai de vista que el país és ple de criatures, a les quals convé no donar segons quins exemples de conducta. Tot és una qüestió de mirar-s'hi una mica més, a l'hora de dir en qui i per què podem o no hem de confiar. La patètica escenificació de la independència dels poders municipal i partidista va revelar que hi ha olles de caragols, can Bum i el Partit Popular. Ja ho val.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris