cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

Una, gran i lliure

«Són antinord"americanes, anticompetitives, perjudicials per al comerç i una maledicció per a l'economia i els contribuents» Doncs no, per difícil que pugui semblar, qui va fer aquesta contundent declaració no parlava de les activitats de Bin Laden i Al Queda o res consemblant. L'afirmació va ser feta per un dels portaveus autoritzats d'una no gens sospitosa, i encara menys ambigua, associació amb un nom tan inconfusible com Initiative for Software Choice, una cosa com ara iniciativa per l'elecció del programari. Encara més, contrariament al que pugui semblar inicialment, aquest grup no està format per defensors del programari de fonts obertes i contraris a Microsoft, sinó que és tracta d'un grup promogut i, diuen que finançat, pel gegant monopolista. L'infern contra el que blasmen són, ni més ni manco que les lleis que promouen l'us del programari de fonts obertes per part dels governs i organismes públics de tot el món.

I és que països de l'Amèrica del Sud, com Veneçuela i Perú; de la Unió Europea, com Alemanya i d'altres indrets, que inclouen la mateixa Califòrnia, han començat a treure el cap amb força, els moviments a favor del programari lliure. Els arguments van des dels problemes obvis que genera l'escassa qualitat, fiabilitat del programari de Microsoft, fins a problemes de colonialisme econòmic, sense oblidar problemes de seguretat nacional. Primer, va ser la Coca"Cola, després varen ser els MacDonalds i ara, badant, badant, ens estan entrant els valors americans, via el programari de Microsoft, com si es tractés d'un supositori qualsevol. Ja fa anys que un americà, el dissident cognitiu John Perry Barlow, ens ho va explicar a Palma amb pèls i senyals, en una conferència sobre Internet. Per altra banda, si algú veu exageració en aquestes afirmacions n'hi ha prou a fer un cop d'ull al que diuen els que fins ara han tengut la paella pel mànec i que veuen trontollar el seu poder, ben igual que li va pasar, i ja em perdonaran la irreverència, a la Inquisició amb les teories de Galileu.

Tota aquesta parafernàlia, mirin per on, m'ha recordat un vell acudit de l'època franquista que, malauradament, molt em fa l'efecte que torna a ser actual per moltes i variades raons. L'acudit descriu una demostració que Espanya és una, gran i lliure. Era lliure, atès que a l'hora d'emplenar una quiniela hom podia elegir entre posar un 1, una X o un 2. Convé dir que aquesta llibertat va quedar modificada en el seu dia per la imparable pressió de la tecnologia, que només ens va deixar l'opció de posar una X, tot i que, això sí, encara podíem triar la columna a la qual anava. Espanya, era en aquest raonament, gran perquè en ella hi cabia de tot, i no explicitaré, que volíem dir amb això de 'tot'. Ara, la part sensacional del raonament, paradigma d'allò que en Matemàtica és conegut amb el nom de demostració per reducció a l'absurd, és que Espanya era una perquè, si n'hi hagués dues, tothom seria a l'altra. Mirin, una vegada escrita aquesta fotesa, jo els puc ben assegurar que volia parlar només de programari lliure, llibertat d'elecció i d'absurds monopolis informàtics, però no sé si m'hauré deixat vèncer per la pressió ambiental i potser també els estava parlant de política nacional. I és que, per difícil que pugui semblar, tot comença i acaba allà mateix. Doncs això, ben bé les mateixes raons que servien per a l'Espanya franquista, permeten demostrar que Microsoft és una, gran i lliure. Gran perquè fa de tot, excepte programari ben fet. Lliure perquè promou iniciatives per l'elecció lliure del seu programari. La unicitat era més difícil de demostrar, però ara sembla que hem avançat una miqueta, ja que, pels crits que fan, sembla que n'hi ha un altra que s'està emportant la parròquia. Ja ho val!

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris