nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
24°

Un, dos, tres

Dins els extensos i merescuts homenatges a la memòria del recentment desaparegut Billy Wilder ha quedat en un segon terme una de les més grans pel·lícules, Un, dos, tres, que és una de les sàtires polítiques més completes que s'han duit mai a la pantalla. El món que retrata Wilder "els problemes d'una planta embotelladora de Coca-Cola al Berlín Occidental durant la guerra freda poc abans de la construcció del Mur" ja ha estat superat per la història. Però aquells personatges romanen vius quaranta anys després: exnazis reconvertits en dòcils servidors d'una multinacional nord-americana; excomunistes disposats a qualsevol cosa per pertànyer a la nova aristocràcia de la gran fàbrica de refrescs amb seu a Atlanta; lluita pel poder dins la mateixa multinacional i, sobretot, propaganda i contrapropaganda al voltant d'un producte que és aigua gasificada amb un lleu gust de móra i que conté un poquet de cafeïna. És a dir: quasi res. Però davant la planta embotelladora "igual passaria si fossin hamburgueses, corn-flakes o cotxes utilitaris" s'arrufa la potència militar i política de l'Est, es posa de genollons l'Europa Occidental autoderrotada i neix un nou món, el nostre. Els valors de la democràcia actual no són ni Rousseau ni Montesquieu. És el consumisme desfermat al voltant de productes mancats de bon gust. I és que la pau i l'estabilitat, més que filles de Jaurès o Gandhi, ho són de l'endolcida superficialitat d'una Coca-Cola.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris