nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

La ciència no és ni pot ser democràtica

La democràcia és el millor sistema de govern que se coneix fins el dia d'avui. El seu principi fonamental, una persona, un vot, pressuposa la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes davant l'exercici de la seva sobirania. El dret d'opinar i que aquesta opinió pesi tant com la de qualsevol altre en qualsevol democràcia de bon de veres no està condicionat a la raça, ni a la religió, ni al sexe, ni al coeficient d'intel·ligència, ni al nivell cultural, ni a la posició social o econòmica del qui la vol exercir. I la immensa majoria de nosaltres ens felicitam que així sigui.

Ara bé, el que és totalment vàlid com a forma de govern, no té per què ser"ho en altres àmbits. I un d'ells és la ciència. No es pot votar, per exemple, l'existència de la llei de la gravetat ni la situació geogràfica de l'illa de Madagascar. I crec que tots estarem d'acord que seria esperpèntic realitzar un referèndum sobre aquests temes o votar"ho a qualsevol parlament. Sortís el que sortís la llei de la gravetat continuaria existint i l'illa de Madagascar no canviaria de lloc. Tampoc no es pot votar si el valencià i el català són la mateixa llengua ni quins han estat i són els autors literaris més importants de la nostra llengua. Idò bé, resulta que la Generalitat Valenciana, encapçalada pel seu president Eduardo Zaplana, ja fa un temps que va presentar un decret, anomenat de mínims, que establia que als programes de llengua i literatura valenciana s'havien d'estudiar de forma obligatòria només els autors nascuts al País Valencià, mentre que els que no gaudien d'aquest privilegi no hi eren esmentats, cosa que podria haver suposat la seva desaparició dels llibres de text i dels estudis oficials.

La mobilització del món científic valencià i la societat civil en general no es va fer esperar. Els coordinadors de les proves d'accés a la universitat en la modalitat d'anàlisi de text valencià, els departaments de filologia catalana de la Universitat d'Alacant, la Universitat Jaume I, la Universitat de València i la Mesa per l'Ensenyament presentaren una queixa al Síndic de Greuges del País Valencià, perquè el decret retalla la llibertat del professorat per impartir un ensenyament científic i responsable, impedeix a l'alumnat assolir una visió correcta de la nostra història literària i contribueix a la dialectalització i minorització de la cultura valenciana. També donà suport a la protesta l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. I ara, l'Associació d'Editors del País Valencià ha signat un manifest amb la Mesa per l'Ensenyament en Valencià i l'Associació de Pares i Mares Gonçal Anaya mitjançant el qual es compromet a incloure als llibres de text els continguts que, encara que exclosos per la Generalitat, es consideren imprescindibles per a una correcta assimilació de la història de la nostra literatura.

Amb aquestes mesures, és probable que s'hagi de fer anques enrere i que, finalment, els alumnes valencians vegin reconegut el seu dret a uns continguts científics no manipulats per la ideologia dels polítics de torn. Tanmateix, el que és més preocupant és l'afany totalitzador de certs cabdills que no es conformen a exercir la potestat que els han encarregat les urnes, sinó que volen controlar fins al darrer racó del teixit social per impregnar"lo de la manera més subtil possible, però no per això inòcua, de la seva pròpia ideologia amb la intenció de perpertuar"se al poder. I és evident que manipular l'educació dels infants per aconseguir"ho és una de les seves pràctiques preferides, malgrat que això impliqui oferir"los continguts acientífics o, fins i tot, anticientífics que els impedeixin copsar la realitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris