algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
17°

Els reietons

No és difícil explicar que l'ecotaxa és l'única solució que té el govern balear per solucionar el dèficit d'inversió pública. L'estat aquí no perdona cap impost, ingressa tant com pot, i inverteix aquesta doblerada a altres llocs. Així i tot, les bosses de defraudació són importants i alguns s'escapen de pagar. I bé que fan, si l'estat no té la lleialtat de compensar-nos amb uns serveis suficientment dotats l'esforç fiscal de les nostres illes. El problema és que algú ha d'invertir aquí si volem que la vaca doni llet. I aquest algú, si no és el govern central, ha de ser l'autonòmic. Però la inversió requereix recursos, i els recursos no poden venir de les figures impositives ja existents, com l'IRPF, l'IVA, o l'impost sobre carburants, tabac o begudes alcohòliques, perquè el ciutadà normal ja paga fins al límit de les seves possibilitats. No: els recursos han de sortir de les zones verges, de les àrees no esgotades fiscalment, dels sectors que esquiven els imposts i aconsegueixen beneficis extraordinaris amagant a Hisenda bona part dels seus ingressos. Els hotelers sempre s'han espavilat per trobar la manera de defraudar l'estat. I els defraudadors sempre han tengut bona premsa a les illes: tanmateix, si els duros se n'han d'anar, ja està bé que siguin per als hotelers. Però l'ecotaxa canvia aquest plantejament perquè la recaptació quedarà aquí i servirà per posar remei als problemes que Madrid no ha resolt. Per això, la negativa a pagar un impost assumible i just converteix els hotelers en un sector insolidari als ulls de la població. I, tot i que estic segur que això no els importa poc ni molt, faré un esforç per explicar-los de quin peu coixegen. El sector turístic en general presumeix de ser l'impulsor de la intensa activitat econòmica que podem observar. Això és cert, però no tota activitat econòmica es pot considerar bona per a un país. Amb els imperis colonials l'activitat de les colònies s'intensificava, però això només reflectia el comportament depredador dels colonitzadors. Tota l'estructura econòmica estava dissenyada en funció dels interessos de la metròpoli, que no invertia a les colònies més que allò que era imprescindible per a l'enriquiment dels colons. La depredació dels recursos naturals (i els nostres són d'aquesta casta) enriquia els colons i empobria el país. La dominació, la impossibilitat d'administrar la riquesa pròpia, abocava els nadius a la resignació. El destí de la finca era ser espoliada i, en aquestes circumstàncies, només hi cabia la salvació individual. Així, el colonitzat recreava les estructures i la mentalitat depredadora del colonitzador, de manera que tota colonització desemboca en autocolonització. Aleshores qui espolia ja no és només el foraster, sinó també el reietó local. Quan desapareix l'interés per la pàtria o el país, només compta l'ambició individual, i el poderós arrambla amb tot quant pot, fot qui fot i visca el rei. Els colonitzats, mig entabanats pels valors de la metròpoli (llengua universal, política amb majúscules, rei i cohort), proven d'aclarir-se la pell per participar de la seva glòria (parlar castellà ajuda, i odiar Catalunya també). Fins i tot voten els mateixos partits que allà, o van a servir el rei i es deixen matar a les seves guerres. De vegades, però, aquests mecanismes de dominació no convencen tots els colonitzats, i es rebel·len contra els colonitzadors i contra els reietons locals per rompre aquesta doble opressió. L'ecotaxa és una petita intervenció en aquesta direcció, a favor de la generalitat, i l'hauran de pagar els poderosos hotelers. Al poble, li cau bé l'ecotaxa. Els hotelers diuen que això és perquè els imposts sempre cauen bé, si els han de pagar els altres. És una interpretació sensata. Una mica pobra, per això. La meva és més elegant, i probablement més certa. La gent comença a intuir que si anam curts d'hospitals, d'escoles, de carreteres i de protecció mediambiental al mateix temps que Madrid i els hotelers s'enriqueixen és que la cosa no marxa. La finca, d'aquesta manera, acabarà esbucant-se. La gent és més intel·ligent que els hotelers i entén coses com les que he intentat explicar, o com les que deia dijous Josep Melià: «És el problema de la manca d'una burgesia amb vocació de lideratge social per reequilibrar l'economia, per baratar de model, per donar perdurabilitat al nostre benestar». Naturalment: allò que no té cap sentit en una economia moderna el té tot en una economia colonial depredadora i autodepredadora! Per això no hem tengut mai els hotelers al nostre costat a l'hora d'exigir inversions de Madrid. Per ventura convé començar a explicar-los que els burgesos que es posaren al davant dels canvis polítics que els convenien, i convenien al seu país, no eren uns estúpids, sinó que tengueren la intel·ligència de veure que convenia administrar millor una finca que tanmateix podia ser seva. Els hotelers no volen administrar res. Els ha anat massa bé la caça furtiva, amb la complicitat del garriguer, dins una finca que no tenia amo.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris